Diàleg sobre Corea del Nord: Pericles, Hobbes i Locke

Introducció

L’Estat de Corea del Nord és actualment el règim més hermètic i misteriós del món. Situat al nord-est asiàtic, fent frontera amb Xina al nord i amb Corea del Sud al seu límit meridional – aquesta última ha estat focus de tensions en les darreres dècades -.  El país compta amb una població de 25 milions de persones, poseeix unes condicions climàtiques adverses i la part nord de la península té un territori compost principalment de turons i muntanyes, separades per valls profundes i estretes. La posició geogràfica de l’estat fa que sigui un territori de vital importància a nivell geopolític, això ha provocat la disputa d’aquest entre diferents països i representa una amenaça pel que fa al desafiament nuclear.

La nació socialista, caracteritzada per ser una de les zones més militaritzades del planeta i per tenir una economia autàrquica, esta guiada per la doctrina filosòfica  Juche (marxisme-leninisme a l’estil nordcoreà), una ortodoxa ideologia basada en la idea que l’home es l’amo del seu propi destí.

El país, fruit de múltiples crítiques des de l’esfera internacional i criminalitzat pels medis de comunicació de masses, es troba en una situació marginal. La fabricació de bombes nuclears i el seu conseqüent vulnerament del dret internacional ha produït sancions i bloqueigs a l’Estat. També la fam post guerra freda, l’exacerbat culte al líder i la poca credibilitat del sistema polític són, entre d’altres, elements borrossos de l’Estat nordcoreà i un fervent tema de debat.

Hem decidit fer el treball sobre aquest país ja que és un tema d’actualitat política. El nostre objectiu és oferir una una visió alternativa des del punt de vista de tres autors clàssics del pensament polític i crear un debat, cuestionant-nos les coses que reprodueixen la visió hegemònica que s’ha creat sobre Corea del Nord.

A partir d’aquesta petita introducció Locke, Hobbes i Pericles exposaran la seva visió respecte a la concepció de l’Estat de Corea del nord mitjançant els punts claus del pensament polític de cadascú.

Diàleg

En una taverna fosca del barri gòtic de Barcelona a les  tres de la matinada, amb un estat d’embriagadesa important, es troben Pericles, Thomas Hobbes i John Locke. Just en el moment on les disputes dialèctiques entre els pensadors estan agafant força, en la televisió de l’antre comencen ha donar un reemisió sobre una tertùlia d’Intereconomía on tractaven aspectes d’actualitat sobre Corea del Nord. Aquest tema, tan característic pel seu grau d’incerteça i peculiaritat, incita als nostres pensadors a començar un debat sobre el país, les seves instituciones, l’economia, la seguretat i, en definitiva, el seu sistema polític i social.

Locke: Mireu companys que surt en aquell aparell del dimoni!

Hobbes: Últimament no deixen d’emetre notícies sobre Corea del Nord.

Locke: Pel que tinc entés, el país nordcoreà te un govern tirànic on Kim Jong Un, líder del país i hereu del seu pare Kim Jong Il, poseeix tot el poder en l’esfera política.

Hobbes: Què hi veus de dolent en això?

Locke: Des del meu punt de vista, el poder no l’ha de poseeir el líder; l’estat ha d’estar controlat per una societat de propietaris. Es necessari un contracte entre Estat i ciutadà per garantitzar les diferents propietats dels individus, i així permetre un marc estatal de vida, llibertat i tolerància religiosa.

Hobbes: Si definim a Corea del Nord com un estat tirànic, senyors meus, he de donar el vist-i-blau i el meu total suport a aquest model de govern. És ben sabut que l’Estat només serà possible que funcioni de manera virtuosa quan es regit per un govern absolut, que ostenti tot el poder polític i posi ordre sobre els seus ciutadans. Aquest govern serà encapçalat per un sobirà absolut que legisli de manera racional i amb consciència.

Pericles: Quines bajanades dieu! Haurieu de tenir una concepción més democràtica sobre l’Estat. Locke, clar que no cal un líder omnipotent que regeixi i imposi la seva paraula per damunt del poble, tal i com ho justifiques tu hobbes, sinó que l’Estat – o superpolis, com els anomeno jo-, guiat per una figura prestigiosa, ha de ser l’espai on la citadania pugui expressar les seves inquietuts, els seus coneixements, la seva experiència i que tot això quedi repressentat en la forma de governar, constituir el govern del poble, el govern del ciutadà realitzat.

Locke: Sento estar totalment en desacord respecte el teu posicionament en front al líder carismàtic. De què ens serveix un líder si tenim un govern organitzat per propietaris? Hobbes, la teva actitud envers l’estat és molt autoritària, despòtica i tirànica, com Corea.  L’estat ha de  garantir als ciutadans acumular riquesa, no que un sobirà ostenti tot el poder. Sento dirt-t’ho, però el poble té dret a la resistència: en cas d’un govern tirànic, els ciutadans poden rebelar-se –a l’últim extrem- i expulsar l’opressió del dèspota sobirà que vostè tant estima. L’estat és la institució que permet als homes viure en una societat civil, amb una autoritat encarregada de la llei i l’ordre.

Hobbes: Continuo mantenint les divergències amb el teu posicionamet, Locke. I amb tu Perícles difereixo en bastants aspectes. Segons la meva teòria del contracte social, els ciutadans es posaran d’acord entre ells per transferir a l’Estat tots els seus drets i donar-li el màxim poder, no com dius tu Perícles, els ciutadans no han de tenir cap mena de incidència en els assumptes de govern. L’estat ostentarà el màxim poder protagonitzat per la figura d’un sobirà, perqué aquest serà l’únic que podrà garantir la seguretat, la llibertat i la igualtat, acabant amb la guerra de tots contra tots. El camarada Locke ja s’ha expressat sobre aquest tema, i tú que en penses Perícles?

Perícles: Jo no puc presumir de posseir teories sobre contracte social, però l’experiència que m’ampara és la suficient com per afirmar que en aquesta situació la ciutadania no renuncia a res, no cedeix potestats, no delega funcions, sinó que el ciutadà participa de les funcions de la polis. Seria un gran error dir que un Estat es fonamenta en la renúncia dels drets dels seus membres per a garantir la integritat d’aquests. Un atractiu caràcter democràtic és la condició que ha de tenir tota institució pública, l’anomenem Estat o polis, creant així un teixit participatiu.

Hobbes: I què és la democràcia sino una forma dèbil de poder que comportaria la no preservació de la seguretat ?

Pericles: La democràcia mai podrà ser titllada de dèbil donat que el seu caràcter inclosiu acull a la majoria de la població. Els anys que he passat com a representant de la cultura atenenca m’han ensenyat que la forma viable de mantenir la pau i la seguretat de la població és a través de garantir la igualtat i la llibertat.

Locke: Quines idees més utòpiques!

Hobbes: Fantasies t’omplen el cap allunyan-te de la realitat. L’home és un llop per l’home…- va afirmar amb un to despectiu –

Pericles: Com utopies?- va preguntar amb exaltació- En la realitat de l’Atenes del segle V a.C. la única dictadura que existia era la  de l’igualtat i la llibertat. Igualtat basada en la confiança, en les virtuts cíviques, tothom tenia les mateixes capacitats davant la llei, anomenada Isonomia, i igualtat de la paraula, isegoria. Llibertat com a suma d’independència i obediència – a la comunitat i la llei -. El que vàrem aconseguir va ser una democràcia directa i deliberativa, el govern dels ciutadans a través de l’assemblea. Tal i com va dir Aristòtil, el qual no vaig arribar a conèixer: Ciutadà és aquell que sap manar i ser manat”.

Hobbes: El cas de Corea del Nord és molt més complex, tu Perícles que dius saber tant de democràcia, que en saps sobre aquesta a Corea del Nord?- va preguntar amb ironia-.

Perícles: Pel que jo tinc entés les eleccions a Corea del Nord es celebren cada 5 anys, i s’escolleixen 687 representants  que conformen l’Assemblea Popular, els escons són ocupats per 3 partits (el Partit del Treball, el Partit Social Demòcrata de Corea i el Partit Chondoista Chong-u) a més de la participació de diputats independents. Però és un sistema democràtic insuficient ja que no es directe, ni els propis ciutadans poden decidir de primera mà les decisions polítiques que els afecten.

Locke, que ja portava una estona escoltant i meditant, decideix intervenir en la discussió:

Locke:  Al govern parlamentari només podran votar els que aportin riquesa a la nació, és a dir, els grans propietaris. Pericles, la teva democràcia és un sitema hipòcrita. Mentres tu presumeixes d’una magnífica forma de govern, no puc obviar el fet que es sostè per mitjà de l’esclavisme. El teu sistema és una gran farsa.

Pericles: Les teves paraules s’omplen de malesa i arriben a les meves orelles com una destral a un arbre vell.

 Hobbes: Calleu ignorants!- va dir amb un grau elevat d’embriagadesa- Ja he comentat abans el meu suport al govern nordcoreà pel que fa a la seva atribució de poders al líder, però el sistema representatiu és innaceptable pel funcionament de la societat civil. I a més, la propietat dels mitjans de producció recau de forma exclusiva en l’Estat, una aberració total… L’estat ha de ser el garant de la existència de la propietat, però en cap cas l’ha de posseïr de manera exclusiva.

Locke: Eliminar la propietat privada és un gran error, forma part dels drets individuals dels homes. Aquesta existia abans que les societats polítiques; no és característica del nostre temps, sinó que és pròpia de la naturalesa humana. El dret a la propietat privada té un caràcter absolut. A l’estat de naturalesa previ al govern la propietat ja existia! Com pretenen viure els nordcoreans sense una cosa tan fonamental? És a partir de la creació dels diners que la propietat privada es comença a acumular i a ser desigual entre els homes. Per tant, com he esmentat abans, el govern ha de ser capaç de mantenir les propietats dels individus per tal de conduir a les societats polítiques cap al progrés, la vida i la llibertat indvidual. A la RPDC la llibertat es troba totalment restringida.

 Hobbes: Quin tipus de llibertat és aquesta? –va preguntar menyspreant la seva resposta-

 Pericles: Tal i com passa a Corea del Nord, la llibertat és una característica que només té sentit dins de la pertanyença a un col·lectiu, una comunitat.

 Hobbes:  Discerneixo dels teus comentaris Locke pel que fa l’origen de la propietat i la seva relació amb l’estat. La propietat està fonamentada en el dret polític i només comença a existir quan es constitueix de manera artificial l’Estat. No podem entendre propietat sense un Estat que la fonamenti, i com que aquesta deriva de l’estat podem afirmar que el sistema polític té dret sobre la propietat i la pot utilitzar sempre que sigui necessari.

Pericles: Ja que parleu de propietats i propietaris , un sistema ideal seria aquell en que es disminuís l’opulència i pompositat de la ciutadania rica. La vida dels atenesos durant el meu govern era modesta i sense grans luxes, ja que no existien ciutadans amb enormes fortunes.

Ja cansat de la línia per la que esdevenia la discussió, Hobbes decideix donar-li un altre rumb:

Hobbes: Deixant de banda aquest tema, m’agradaria parlar de l’estat de naturalesa amb tú Locke. Tinc entés que creus que és un estat on regna la pau, l’ordre i la benentesa entre els homes i això no ho puc acceptar. L’estat de natura està caracteritzat per ser un estat de guerra constant de tots contra tots, és una situació anàrquica, basada en la desconfiaça comuna. No podem obviar que la naturalesa humana és egoista perquè vol preservar la seva seguretat!

Locke: Les societats prepolítiques estaven guiades per la llei de naturalesa, és a dir, regulades per la raó. Com bé indiques l’estat de naturalesa constituia un regne de pau i ordre on l’ésser humà és sociable i imperfecte, però conforme les societats es desenvolupen i es tornen més complexes, esdevenen una societat civil. Aquest nou estat permet al govern civil exercir els seus poders per tal de mantenir estabilitat i autoritat, no com a l’estat de naturalesa, on no hi ha regles i existeix inseguretat. Segons tinc entés, l’estat de Corea del Nord enfoca molt la seva seguretat en l’energia atòmica per tal de desenvolupar una política defensiva i de no ingerència externa en els seus assumptes interns.

Pericles: Per tant, considereu excessiu el grau de proteccionisme que l’Estat nordcoreà té sobre el seu poble i territori?

Hobbes: Les relacions entre els estats no difereixen de les relacions entre els individus en l’estat de naturalesa, donada la mateixa condició anàrquica dels dos contextos. Per tant, l’estat nordcoreà aplica un bona política defensiva exterior ja que es basa en la desconfiança amb les altres nacions i en la preservació de la seva seguretat. Els estats en el sistema internacional gaudeixen d’una llibertat absoluta, que els porta a la voluntat de ser potència i maximitzar els seus beneficis. Així que companys, puc afirmar que Corea del Nord necessita de bombes atòmiques per poder defensar la seva sobirania i la seva posició en un sistema on és constantment atacada.

Pericles: Em trobo en una posició semblant a la teva en quant a defensa i seguretat. L’Estat ha d’assegurar la democràcia en l’interior de les seves fronteres, però això no vol dir que en quant a les relacions amb l’exterior tot hagi de ser consens i bones formes. En els afers exteriors s’ha de tenir una visió realista del panorama, la mobilització de recursos  efectiva i superior a la dels altres et proporciona la seguretat de que la resta et vegi com un perill i, per tant, decideixin – en un hipotètic cas – no atacar-te. Dit això, la meva postura sobre l’armament nuclear de Corea del Nord és de total avinença, ja que dotar al país de protecció contra les ingerències externes és un requisit indispensable per fer prevaler a l’interior la cultura política i social. D’aquesta manera, puc posar l’exemple de l’Atenes del segle d’or, la qual tenia la intenció de consolidar la seguretat de qualsevol invasió terrestre, així que el poble va decidir construir les anomenades Muralles Llargues, un corredor fortificat entre el marc i la ciutat. Podríem definir les accions de seguretat d’Atenes com un fet no sols de fortalesa sinó com una política per debilitar als seus enemics, en aquest sentit interpreto la política nord-coreana com una aproximació a la d’Atenes. I sobre tot, cal remarcar la importància que ha de tenir la implicació del ciutadà en la defensa dels valors i de la seguretat nacional, la naturalesa humana fa que defensem els nostres interessos i, aquests, es troben en la comunitat; per tant, sense comunitat no hi ha res, no hi ha ciutadà.

Locke: Efectivament amics, tot estat necessita d’una seguretat per mantenir-se estable i progressar. Però de veritat veieu necessari que Corea fabriqui bombes nuclears? El que necessita aquest es crear més relacions comercials amb altres estats, permetent que els principis de la propietat privada s’estenguin per arreu del món. L’interès dels ciutadans es  l’interès comú de la nació, així, si l’estat de Corea prioritzes deixar als propietaris acumular riquesa i deixés de fabricar bombes atòmiques, les relacions amb altres territoris serien menys tenses i es podria entaular una diplomàcia cooperativa. Pel que fa al ciutadà, afirmo que aquest ha de cedir la seva sobirania pels interessos de la nació, assegurant un marc on l’estat proveeixi els principis elementals de la nostra societat civil; propietat, vida i llibertat. També es necessari remarcar als individus la necessitat de tolerar la religió, quan aquesta no perjudiqui a la societat civil. Cap autoritat religiosa pot estar davant dels interessos de la nació. Estic d’acord amb el govern nordcoreà en el qual la religió ha d’estar separada de l’estat, tot i que l’església es minoritària al país.

Hobbes: Si que es veritat que cap autoritat religiosa ha d’estar per davant de l’estat. Però  això es deu a que  tant els poders religiosos com els civils han d’estar unificats en la mateixa figura que és el monarca. Per a mi la fe cristina es relaciona amb l’obediència cega cap al sobirà, l’estat ha d’ostentar el poder de la religió a la vegada que el civil. Que aquestes afirmacions no us portin a conclusions errònies! La legitimitat gobernamental per a mi no serà mai divina sinó racional, però si nostre sobirà ha d’assegurar la seguretat del nostre poble necessita les màximes competències en matèria religiosa i civil. Si conferim a l’Esglèsia un poder independent, trencarà l’estabilitat tant desitjada i podrà posar en dubte el nostre estimat govern absolut.

Eren ja les sis del matí i el bar ja estava tancant. Tot seguit va venir el propietari del local a convidar-los a marxar. Els nostres pensadors, després d’una furibunda i llarga discussió van decidir continuar amb el debat, però ni la gran quantitat de diners gastats en alcohol aquella nit ni la seva capacitat dialèctica atacada pels efectes de la intoxicació etílica els va salvar de que l’amo de l’antre els fes fora a cops d’escombra. Evocats a aquesta situació vergonyosa i en vista de que els carrers s’anaven omplint, Hobbes, Locke i Pericles van decirdir d’una vegada per totes marxar cap a les seves residències en Barcelona.

Conclusió

Analitzar un país de les característiques de Corea del Nord segons els nostres pensadors clàssics es una tasca difícil i controvertida; mai es fàcil aplicar una idea de fa segles a la nostra complexa actualitat. Però no podem obviar que el succeeix avui dia es conseqüència d’un passat, i, en última instància, com tot sistema polític-econòmic, Corea del Nord es el resultat d’una sèrie de doctrines polítiques.

Ens em sorprés per la quantitat de coses en les quals concordarien els pensaments de Hobbes, Locke i Pericles respecte al país. Per exemple, Hobbes estaria d’acord amb la concentració total del poder a l’estat i en especial a únic líder, Pericles amb les bombes atòmiques i Locke –tot i ser el més crític- amb la tolerància religiosa. Però en línies generals, els nostres pensadors discerneixen del sistema de la RPDC.

A la vegada veiem com tant Hobbes com Locke discerneixen pel que fa a la política econòmica del país

Corea del Nord al no ser una democràcia liberal evoca als pensadors a parlar des de la ignorància a causa de la inexistència d’un món socialista contemporani als autors. Segons el nostre parer, creiem que si un món on les teories socialistes hagués existit durant la vida d’aquests pensador les seves formes de concebre la societat i la política haguessin estat modificades.  Per tant, ha estat una tasca difícil desxifrar quines serien les postures que adoptaria cada teòric en front la situació per la que passa l’estat de Corea del Nord.

Cal destacar que la informació emprada en aquest treball sobre dades i temes d’interès relacionades amb el país ha estat resultat de la recerca en pàgines oficials i simpatitzants amb l’Estat.

Bibliografia

 –          Crossman, R.H.S. (1939), Biografia del estado moderno, Cuarta reimpresión, Sevilla: Fondo de cultura económica.

–          Touchard, J. (1961), Historia de las ideas políticas, 6ª edición (reimpresión), Madrid: Tecnos.

–          Várnagy, T. (2006), “El pensamineto político de John Locke y el surgimiento del liberalismo” del llibre La filosofía política moderna :de Hobbes a Marx, Segunda edición, Argentina: Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales, pg. 41-75.

–          Estela, M. (2005), “John Locke (1632-1704). Su vida, su obra y su pensamiento” Revista iberoamericana de educación.

–          Charles, Y. (1997), Hobbes i el pensament polític modern, Barcelona: Barcelonesa edicions.

–          Warner. R (1963), Pericles el ateniense, Segunda reimpresión, Barcelona: Edhasa.

–          Sierra, C. (2013), Grecia antes y después de Pericles, Alemania: Publicia.

Webgrafia

 –          Naenara, Portal web oficial de la RPDK <http://www.naenara.com.kp/sp/>

–          Tribulaciones Metapolíticas, “Juche: la filosofía de la victoria”. <http://adversariometapolitico.wordpress.com/2012/07/08/juche-la-filosofia-de-la-victoria/>

–          Corea Socialista, Blog d’informació de la RPDC. <http://coreasocialista.blogspot.com.es/>

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s