Anàlisi comparatiu: Polítiques Públiques PP&PSOE

INTRODUCCIÓ

El següent assaig tractarà d’una comparativa sobre les polítiques públiques que efectuen els dos principals partits del nostre sistema polític estatal, el Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol. El treball té l’objectiu de fer un anàlisi exhaust i acurat sobre aquests temes de vital importància a la nostra vida quotidiana com són la sanitat, l’educació, el transport i les infraestructures, l’acció exterior, la família i la nmigració, i així observar l’actualitat de les polítiques públiques que sustenten l’estat del benestar espanyol. Primer de tot, s’explicarà resumidament la història i la ideologia dels partits analitzats. Seguidament, es realitzarà el corpus del treball, format per la comparativa entre les diferents polítiques públiques dels partits polítics. Per últim, estarà la conclusió, on recolliré els aspectes essencials de l’assaig.

El PP va néixer el 1989 fruit del Congrés de la Refundació d’Alianza Popular, moment en el qual el partit va passar a dir-se Partit Popular. Seguidament, Jose María Aznar és escollit secretari general i, al 1996, aquest partit guanya les eleccions estatals. El PP va governar Espanya durant vuit anys, guanyant dues eleccions consecutives. Després del govern socialista, Mariano Rajoy -president del Partit Popular des de 2004- va convertir-se en el president d’Espanya al 2011, quan el país es trobava en plena recessió econòmica. Avui dia, el PP encara continua governant. El Partit Popular s’ubicaria dins l’espectre polític centre-dreta, tot i que ubica un electorat en el qual es troben des de votants de centre fins votants de l’extrema dreta. El Partit Popular té una ideologia de caire neoliberal, anomenada per alguns com liberal-conservadors. El partit creu en la prioritat de la propietat privada i el mercat per l’assignació de recursos envers l’estat. També es caracteritza per tenir uns valors conservadors clarament definits; nacionalisme espanyol, importància de la religió catòlica i forts components tradicionalistes.


El PSOE va néixer de la mà de Pablo Iglesias al 1879. Al 1931 forma part del govern junt amb el P.R a la II República. El Partit Socialista es va reformar al vint-i-vuitè Congrés del partit el 1979 i a partir d’allà es va convertir en un partit socialdemòcrata. El partit va ser legalitzat al 1977. El PSOE va jugar un paper importantíssim durant la transició, sent una de les forces de l’oposició democràtica en front al franquisme. A les eleccions de 1979, el Partit Socialista va quedar segon seguidament d’UCD. Posteriorment, a les eleccions generals del 1982, el PSOE s’erigeix com partit polític més votat fins al 1996. Després del govern d’Aznar, els socialistes tornen a guanyar les eleccions al 2004 amb Zapatero com a president, que governa fins a les eleccions anticipades de 2011. El PSOE s’ubicaria dins l’espectre polític centre-esquerra. Es caracteritza per tenir uns ideals socialdemòcrates a l’economia -ja que dona força importància a l’estat com a ens interventor- i als seus valors socials, de caràcter progressistes.

SANITAT

La sanitat pública a Espanya va néixer el 1986 amb la consolidació de l’estat del benestar. Aquesta s’ha convertit en un dels principals sectors estratègics de l’economia espanyola; dóna feina aproximadament feina a 1,2 milions de persones. Avui dia, el nostre sistema sanitari costa  98.860 milions d’euros, el que suposa un 9,3% del PIB. Tant el PSOE com el PP advoquen per una sanitat pública universal a la qual puguin accedir tots els pacients. Ambdós garanteixen que tots els ciutadans d’Espanya tenen dret a una sanitat digna i de qualitat, però, el Partit Popular no incorpora el concepte “gratuïtat” al seu programa electoral mentre que el Partit Socialista sí, i ho repeteix constantment.

 Els dos partits creuen que és necessària fer una reforma de la sanitat pública perquè aquesta s’adapti a les noves realitats del segle XXI, enfocada a modernitzar i transformar el sistema de salut. Així, es podrà millorar l’accessibilitat, eliminar la burocràcia administrativa i garantir una millor eficiència de gestió, com també fer un sistema amb més transparència.

Ambdós aposten pel desenvolupament en I+D per aconseguir una tecnologia més moderna capaç d’adaptar-se a les noves necessitats de la societat espanyola. A més a més, el PP i el PSOE advoquen per la lluita contra les drogues a tota la societat civil en àmbits com els esports, etc.

El partit popular creu convenient potenciar  la inversió empresarial en sanitat així com fer un sistema sanitari més flexible, mentre que el PSOE prefereix evitar la privatització de la sanitat ja que considera la sanitat privada com a complementària de la pública.

EDUCACIÓ

Observant els programes electorals dels dos partits polítics podem veure que es troben  marcades dues línies diferents d’actuació. Per una banda, el Partit Popular advoca per una reforma estructural del sistema educatiu ja que considera que aquest no funciona. L’objectiu del PP és reformar-lo necessàriament per tal d’evitar els dolents resultats, canviant un model incapaç de garantir una educació competitiva en el marc europeu. Per altra banda, els socialistes són conscients i posen èmfasi en la millora de l’educació a Espanya des de la transició, equitativa i universal, però la qual, avui dia, necessita reformes per corregir les múltiples deficiències que té.

El PP veu la necessitat de reformar estructuralment el sistema educatiu. Segons els populars el sistema no funciona, ja que hi ha molt abandonament escolar, poc rendiment i dolents resultats en comparació a Europa. Proposa una educació més competitiva, més flexible i eficaç que sigui capaç de millorar el rendiment dels alumnes, amb l’objectiu de premiar l’esforç i el mèrit. Pel que fa als professors, els dos partits creuen en la necessitat d’una major implicació d’aquests i la introducció de sistemes d’avaluació. També, ambdós partits volen augmentar la presència de la llengua anglesa.

Respecte a les Universitats, els dos partits remarquen -sobretot el PP- els dolents resultats en comparació a altres estats europeus i la necessitat de reforma d’aquesta. Busquen una universitat que estableixi més relacions amb centres privats, per augmentar la competitivitat, eficaç i flexible. I que disposi d’un millor sistema de beques.

 La dolenta visió de la formació professional que es té a Espanya és un greu problema per als dos partits. Es creu en la necessitat de flexibilitzar la FP i adequar-la a les necessitats de les empreses. A diferència del PSOE, els populars advoquen per l’entrada a l’ FP als 15 anys i no als 16.

La producció científica també forma part de les polítiques públiques educatives de l’estat. Encara que la producció científica sigui bastant bona al nostre país, els dos partits creuen que la ciència necessita més fons privats en I+D, ja que l’estat és deficitari i no pot garantir els mateixos fons.

TRANSPORT I INSFRAESTRUCTURES

Els transports i les infraestructures, com totes les polítiques públiques, necessiten una reforma. Els dos partits comparteixen aquesta postura. El PSOE creu en una modernització d’aquestes per gestionar-les millor, ser més competitives, i alhora, estar més compromesos amb el medi ambient, amb un sistema més sostenible que l’actual. Per altra banda, els populars adopten una postura molt més bel·ligerant amb els actuals transports i infraestructures de l’Estat. Tot i coincidir en la modernització d’aquestes, destinades a fer un transport més eficaç i competitiu, el PP aposta amb una premissa clara: la liberalització; per millorar els serveis dels ciutadans. A diferència del PSOE, els populars creuen en la necessitat de  liberalització dels transports ferroviaris i de la gestió aeroportuària.

ACCIÓ EXTERIOR

La nova realitat del segle XXI fa als dos partits adaptar-se a una nova estructura internacional, molt més complexa i globalitzada. Nous reptes ofereixen els nous temps, els quals els dos partits volen afrontar. El Partit Socialista creu en un model de globalització combinat amb l’extensió dels drets humans i la democràcia, mentre que el Partit Popular posa més èmfasi en l’ampliació de la política exterior d’Espanya i agafar una posició més important a l’escenari internacional. Des del PSOE i el PP es repeteix la mateix consigna: la integració total a Europa. Respecte a la Unió Europea tenen quasi les mateixes aspiracions excepte fets concrets com per exemple les competències del Parlament Europeu. A l’àmbit internacional les demandes dels partits també son molt semblants, encara que hi hagi petites diferències com la futura candidatura d’Espanya al Consell de Seguretat de NNUU per part del PP.

FAMÍLIA

Els dos partits reconeixen a les famílies com una de les parts fonamentals de la societat. També comparteixen que han de lluitar contra la pobresa familiar, contra la violència als infants i ajudar a les famílies més desfavorides.

A diferencia del PP, els socialistes posen més èmfasi en els drets de les famílies i advoquen perla universalització de l’escolarització infantil (0-3 anys). Per altra banda, els populars es mostren reticents amb l’avortament: creuen en la necessitat d’una nova llei per reforçar el que ells anomenen “dret a la vida”.

IMMIGRACIÓ

Respecte a les polítiques públiques d’immigració no trobem diferències molt substancials. Els dos partits coincideixen en l’objectiu principal de les polítiques públiques migratòries: la integració. El Partit Popular, a diferència dels socialistes, remarca la importància de laimmigració durant el procés de bonança econòmica (època d’Aznar), ja que varen ajudar a Espanya a créixer econòmicament. Avui dia, els populars aposten per unes noves polítiques d’immigració enfocades al model d’ “immigració circular” (que els immigrants vinguin a Espanya quan hi ha hagi feina i marxin quan no), garantint una immigració legal i ordenada com a la Unió Europea. El Partit Socialista posa més incidència en els drets i llibertats dels immigrants. Les seves polítiques públiques van dirigides a prevenir l’exclusió social, evitar els guetos, etc, així com la normalització de les actituds racistes i xenòfobes.

CONCLUSIONS

El règim sorgit del 1978 a Espanya es manté estable gràcies al bipartidisme imperant conformat pels dos partits analitzats, el Partit Socialista Obrer Espanyol i el Partit Popular. Això ens permet afirmar que els canvis de governs a les diferents legislatures no és molt notori, ja que els temes més importants que vertebren el sistema no es qüestionen. Als programes electorals s’observen dues actituds clarament diferents. Per una banda, el PSOE, governant de l’última legislatura, remarca sempre el paper important que ha tingut el partit durant la història de la democràcia espanyola, advoca per reformes de caire més social, enfocades al benestar de les persones. Per altra banda, el PP, l’oposició al govern, sosté una actitud molt més nacionalista i ambiciosa, amb ànsies de reforma i de transformació del país. Gran part del seu programa electoral es basa en criticar les mesures socialistes, que, segons ells, han portat al desastre a Espanya.

Respecte a les polítiques públiques, però, a diferència d’altres àmbits estatals com l’economia, hi ha notables diferències ambdós partits. La privatització de les polítiques públiques és un objectiu del Partit Popular; sempre repeteix la mateixa consigna neoliberal: eficiència, transparència, estat deficitari, millor gestió, etc. Aquestes actituds es veuen reflectides al seu programa com per exemple; la inversió empresarial a sanitat i la relació de la universitat, l’ FP i la producció científica amb el finançament privat. Els seu valors conservadors també es troben demostrats a les seves polítiques publiques: a l’acció exterior son molt més nacionalistes, son reticents amb el “dret a la vida” i creuen en un model “circular” de l’ immigració. El Partit Socialista es menys neoliberal que els populars, tot i que en certs aspectes com l’educació troba concordances amb el PP. Els valors humans i les idees progressistes es troben constantment al seu programa: a l’acció exterior es compromet a l’extensió de la democràcia i els drets humans, advoca per l’ universalització de l’escolarització infantil i garanteix els drets dels immigrants, entre d’altres.

 BIBLIOGRAFIA

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s