Anàlisi d’Estats (Turquia, Síria, Xile, Noruega i Nova Zelanda) i el seu ICCN

Aquest treball grupal correspon a l’assignatura RRII (2n Grau de Ciències Polítiques).

Tenia que respondre a:

1) Resum i esquematitzacions de les sistematitzacions de Cooper, Evans, Nolte i Rotberg relatives a l’estat.

2) Treball sobre els 5 països proposats: classificació del Estats segons els autors esmentats, cálcul del ICCN i descripció de la relació que té el país amb la potència hegemònica (U.S.A)

La qüalificació va ser de 9.

RESUM I ESQUEMATITZACIONS

El estado posmoderno

Robert Cooper esmenta que des del final de la guerra freda s’ha configurat un nou sistema internacional d’estats, on es finalitza amb l’imperialisme clàssic i l’equilibri de poder. En aquest procés de canvi s’evoluciona cap a dos nous tipus d’estats: els premoderns i els postmoderns. Els premoderns pertanyen normalment al grup de les antigues colònies, on l’estat ha deixat d’existir i es lliura una guerra de tots contra tots. En canvi, els postmoderns sorgeixen dels estats postimperials i ja no contemplen les relacions internacionals des d’un punt de vista ofensiu i de conquesta. Alhora continuem comptant un tercer tipus d’estat, l’anomenat estat modern, que continua definint-se per les característiques tradicionals de relacions internacionals de maquiavelisme i raó d’estat. L’autor utilitza l’exemple de la UE com a paradigma del món postmodern, ja que representa la transparència, la interdependència i el rebuig de l’ús de la força com a instrument polític internacional. A tot això, les amenaces i els desafiaments bèl·lics són protagonitzats pels premoderns on els actors no estatals guanyen més poder que l’estat i poden desestabilitzar el món postmodern.

Middle Power Diplomacy

El text és una conferència pronunciada per Evans amb motiu d’un encontre entre Xile i Austràlia en commemoració del difunt Edgardo Boeninger. Tracta d’explicar el que és distintiu i important sobre la diplomàcia com a potència mitjana i identificar quins són els factors que contribueixen a la seva efectiva realització.

Segons el text, una potència mitjana no aconseguirà resultats especialment espectaculars, sinó que en gran part treballa per avançar en els problemes de béns comuns i assegurar d’altres béns globals i públics, com per exemple el lliure comerç.

L’autor identifica quatre factors que fan possible la realització d’un rol de potència mitjana. Primer, ha d’haver una oportunitat per produir una acció potencialment eficaç. Segon, ha d’existir la capacitat física (recursos) suficient per a dur a terme el projecte. Tercer, ha de tenir una alt grau de creativitat i imaginació. Finalment i com a quart factor, ha de mantenir un cert nivell de credibilitat i evitar acusacions d’hipocresia.

Potencias medianas, potencias regionales y potencias medianas regionales

El text de Detlef Nolte té l’objectiu de donar una definició analítica de potència regional, després d’una anàlisi detallada sobre les diferències –sovint molt difuses- entre les tipologies de potència que ell esmenta -regional i mitjana-, així com els papers d’aquestes a l’àmbit internacional. La diferenciació entre potència regional i potència mitjana clàssica es complicada, de fet, moltes vegades estan contraposades; bastants potències mitjanes son també potències regionals. A l’actualitat, les potències regionals s’assemblen més a les potències mitjanes tradicionals: tenen més interès per les institucions internacionals i pel manteniment de la pau.

És per això, que podem determinar una potència regional segons l’influència que exerceixen en les RRII, observant els recursos de poder que utilitzen. Finalment, Nolte fa una definició de potència regional (cal dir que aquesta definició es un constructe social i el seu valor depèn de la seva acceptació acadèmica dins la disciplina), caracteritzada per: formar part d’una regió determinada (posseir base regional), tenir poder d’exclusió, voluntat i rol de percepció, recursos materials i ideològics, inserció en la regió, important influència en activitats i resultats, definir l’agenda de seguretat de la regió, acceptació per les altres potències i representar l’interès de la regió.

Failed states, Collapsed States, Weak States: Cause and Indicators

Robert Rotberg analitza en aquest text les condicions que determinen a un estat a ser considerat com a fallit. L’autor fa una gradació dinàmica i solapada de la categoria d’estat en funció de l’efectivitat en la distribució dels béns polítics sobre els seus ciutadans. Aquests béns són la seguretat, la salut, l’educació, un marc legal d’orde amb un sistema judicial, participació política, oportunitats econòmiques i infraestructures bàsiques. Rotberg assenyala que el bé polític més important que ha de garantir l’estat és el de la seguretat, sense aquest la distribució de tots els altres béns seria impossible. Així que segons aquests paràmetres Rotberg diferencia quatre tipus d’estats. El primer és l’estat fort, el qual té autoritat i control sobre el seu territori i pot proveir de manera efectiva els béns polítics sobre els seus ciutadans. El segon és l’estat dèbil, caracteritzat per la seva condició temporal dins d’aquesta categoria, una alta corrupció i l’existència de tensions intercomunals no violentes. El tercer és l’anomenat estat fallit, on hi trobem violència contra el govern, una pobre distribució dels béns polítics, unes infraestructures deteriorades i una economia clientelista. Per últim, trobem l’estat col·lapsat (la graduació més elevada d’estat fallit), on ja no podem parlar de ciutadans sinó d’habitants, perquè trobem un buit d’autoritat governamental que ha estat ocupat per actors subestatals.

TURQUIA

Segons les classificacions de Robert Cooper es pot determinar que Turquia és un estat postmodern. A l’àmbit internacional, el país no contempla les guerres interestatals i la conquesta com a mitjà adequat per resoldre conflictes entre estats. Malgrat que Turquia manté unes tenses relacions diplomàtiques amb la República Síria (sorgides de la guerra civil), i segueixen en peu la disputa xipriota i el conflicte del Kurdistan, la seva creixent influència en les relacions internacionals durant les darreres dècades l’ha convertit en un estat d’importància a les institucions internacionals. El país forma part de grans coalicions, desenvolupa una diplomàcia activa en assumptes multilaterals, participa en Drets Humans i busca un món de pau, estabilitat i seguretat. En línies generals, es comporta com una “bona ciutadana internacional”, terme empleat per Evans, és a dir, esdevé una potència mitjana.

El creixement econòmic dels últims anys –el seu PIB s’ha multiplicat per dos des del 2004- i la situació estratègica en què es troba han permès que Turquia assolís un protagonisme transcendental d’enclavament geopolític. Atenent a les sistematitzacions de Nolte, el país és actualment una de les potències regionals més poderoses de l’Orient Mitjà. Entre d’altres, té voluntat d’exercir poder a la regió, mobilitza poder i recursos, posseeix influència a l’àmbit regional –i també a l’interestatal- i representa l’interès de la zona. També, seguint les definicions de Peter Rotberg, concloem que Turquia no és un Estat Fallit: es capaç de controlar el seu propi territori i el monopoli de la violència, proveeix de béns i serveis als seus ciutadans i existeix una cohesió nacional.

En definitiva, aquest aliat d’Europa ha agafat un protagonisme ascendent a les relacions internacionals i ha prosperat políticament –tot i alguns dèficits democràtics-, econòmicament i socialment. Per exemple, ha augmentat notablement el seu índex de desenvolupament humà i ha disminuït la pobresa. El creixement econòmic, la ubicació geopolítica i la laïcitat oficial del país atreuen amb convicció als països europeus tot i el procés per a una hipotètica adhesió a la Unió Europea es troba en dificultats degut al conflicte de Xipre i la creixent islamització de la societat.

ICCN Turquia = 0,010 + 0,014 + 0,016 + 0,009 + 0,01 + 0,021 = 0,013

6

L’índex Compost de Capacitat Nacional de Turquia es de 0,013. Aquest índex de poder dur es troba molt lluny d’Estats Units (potència hegemònica) i de Xina (potència ascendent). L’estat turc té deu vegades menys poder militar i econòmic que els EUA (1,35). En quant indicadors de població, producció i personal militar –tot i la considerable diferència- els resultats son més semblants. Per exemple, dels set mil milions de persones que viuen al món, un 1% son turcs i un 7% nord-americans. Però les diferències més palpables es troben al consum elèctric i a la capacitat militar. Estats Units esdevé la primera potència militar del món (representa un 40,8% de la despesa militar del món), és quaranta vegades més gran que Turquia i és la segona consumidora d’energia elèctrica, només superada per Xina. L’ICCN de l’estat xinès supera potencialment al nostre país analitzat.

La República Xina, la potència mundial amb més poder dur (2,15) del sistema internacional, és superior en tots els indicadors a Turquia. Mil tres-cents milions de persones habiten al país oriental, amb un 18,7% de la població urbana mundial. Però, l’indicador més abusiu xinès és la producció, els quals produeixen més de la meitat d’acer i ferro del món, revessant en 50 vegades al país turc. A més d’això, els xinesos son la primera potència consumidora d’energia elèctrica (21,8% del món) i no es queden curts en despesa militar (142 mil milions) i en personal militar (el més elevat del món: Xina disposa de quasi 3 milions de tropes).

Turquia i Estats Units mantenen bones relacions des de el segle XIX, quan existia l’Imperi Otomà. Al 1917, fruit de la I Guerra Mundial, els turcs van trencar relacions, i 10 anys més tard, van tornar a emprendre relacions. Més endavant, Turquia va entrar a la ONU i a la OTAN, i també va combatre a la Guerra de Corea al 1952. Ambdós països tenen importants relacions, presidides per l’anticomunisme –al període de GF- amb una forta presència militar, l’Atatürk –occidentalització de l’ islamisme- i les comercials (el comerç bilateral es de 21 mil milions de dòlars). El país turc manté relacions cooperatives bandwagoning amb la potència hegemònica, és a dir, busca aliar-se amb Estats Units per “pujar al carro”a l’actual estructura de poder del Sistema Internacional. En un món unipolar, Turquia al ser un estat més dèbil decideix alinear-se i posar el seu destí en mans de EUA, que li proporcionarà seguretat a l’àmbit internacional. L’adaptació i dissuasió a una potència dominant és un recurs de l’estat turc per augmentar la seva influència.

SÍRIA

En aquests moments, i segons Robert Cooper, consideraríem Síria un país premodern degut a la guerra civil en què es troba immers des del gener del 2011, encara que abans del sorgiment d’aquest conflicte intern ostentava la condició d’Estat modern. Podem afirmar que en la seva condició actual, Síria no és una potència mitjana, en relació al text d’Evans. No pot desenvolupar un rol de bona ciutadana internacional, perquè és un focus d’inestabilitat i de conflicte. És impossible que desenvolupi relacions internacionals cooperatives, amb un estat intern de guerra civil. Amb les sistematitzacions de Nolte podem observar que no es tracta d’una potència regional, ni abans de la guerra civil ni al seu estat actual. No té una gran influència a l’àmbit internacional ni a l’àmbit regional. Tampoc ostenta posicions de lideratge com altres potències de la zona com Aràbia Saudita, Irán, Turquia i Israel. Per últim i segons Peter Rotberg, Síria es tracta d’un Estat Fallit. Al estar immersa en guerra civil mostra una clara deficiència en el compliment de les funcions bàsiques d’un estat, com el proveïment de serveis educatius, sanitaris, etc.. És incapaç de mantenir el control sobre el territori i el monopoli de la violència, on apart de les autoritats estatals sirianes existeixen altres grups que també exerceixen violència. Això permet un dèficit de seguretat a la població ja que no tot els territoris estan controlats. Tampoc existeix una cohesió nacional, com a tota guerra civil existeixen dos bàndols (els opositors als règim i els que el recolzen). També moltes infrastructures estan deteriorades per la guerra i el poder executiu controla el poder legislatiu i el judicial.

ICCN Síria = 0,0031+0,0034+ 0,000026 +0,0018+0,0013+0,0063= 0,0026

6

Síria té un Índex de Capacitat Nacional de 0,0026. Si el comparem amb els Estats Units d’Amèrica (0,137) veiem com les capacitats nacionals en quant a poder dur dels dos països són substancials, només cal dir que el ICCN dels EEUU és 50 cops més gran que el de Síria. Això es pot extrapolar a tots els àmbits de poder que compren aquest índex, és a dir el demogràfic, l’econòmic i el militar. Enfront a una població total nord-americana amb una proporció sobre la mundial del 0,44, Síria no sobrepassa el 0,0031 en la seva proporció, i desigualtats similars trobem en la població urbana. Si fem referència a l’àmbit econòmic l’anàlisi és el mateix, la producció de ferro i acer dels EEUU representa quasi el 5% de la producció mundial, mentre que la nació siriana no passa del 0,0026%. Per acabar, si ens fixem en les capacitats militars tornem a parlar de grans desigualtats de poder, tant en el despesa militar de Síria (proporció mundial de 0,0013) com el nombre de tropes (proporció mundial de 0,0063) ni tant sols poden fer ombra al poder militar que representen els Estats Units a escala global, amb una proporció de despesa de 0,408 i una proporció de nombre de tropes de 0,053.

La potència ascendent del sistema, és a dir Xina, també supera de manera espectacular a Síria en l’ICCN. El gegant asiàtic compta un 0,215 enfront al que representa el país de l’Orient Mitjà que és 0,0026. Aquesta superioritat es plasma en tots els paràmetres utilitzats per calcular el poder dur i, de fet, és quantitativament superior a la dels EEUU. En l’àmbit demogràfic les dades xineses superen amb escreix les sirianes, això es demostra en una població xinesa que arriba al 20% de la mundial, mentre que el tant per cent Síria és del 0,31. En els paràmetres econòmics les dades tornen a parlar per si soles, per posar un exemple la proporció siriana en quant al consum d’energia elèctrica és el del 0,0018; i la de Xina d’un 0,218. La superioritat militar xinesa també és un fet obvi: la despesa militar xinesa és més de 60 cops la siriana en dades absolutes (quasi un 10% de la despesa mundial pertany a Xina, enfront a una mísera 0,13% siriana).

La relació de Síria en aquests moments amb la potència hegemònica del sistema, Estats Units, és totalment tensa i de confrontació per part de les dues bandes. Des dels inicis de la guerra civil al 2011, el govern d’Obama ha imposat sancions econòmiques contra Síria i condemnat energicament el règim d’Al Assad. Tot i la iniciativa dels Estats Units per intervenir militarment al país per fer caure el govern sirià, la negativa de Rússia sobre la intervenció i la falta de consens internacional han fet que els EEUU acabin desestimant el projecte. Abans de la guerra podem parlar d’unes relacions governamentals conflictives i delicades, sobretot per el suport sirià a la causa palestina i en especial a Hamàs i Hezbolah. Així que abans de començar la guerra (encara que aquesta hagi exacerbat aquest fet) podem parlar de Síria com una país contrari a l’hegemonia americana i al status quo que representa. Per últim, definim aquesta estratègia com a Soft Balancing, explicada sobretot per l’aliança de Síria amb l’Iran per desenvolupar un contrapoder a la regió contra Israel i els seus aliats nord-americans.

XILE

Segons les tipologies presentades per Robert Cooper considerem a Xile un estat postmodern. Encara que no ostenta el rol d’estat postimperial com molts altres països d’aquesta categoria, és innegable que Xile no contempla l’ús de la força com a eina de resolució de conflictes. Aquest estat segueix regles codificades auto-imposades basades en el Dret Internacional per resoldre les seves disputes. Un exemple seria el conflicte pels límits marítims amb el  Perú, gestionat per la Cort Internacional de Justícia d’una manera pacífica. Tot i aquest exemple de petita disputa, veiem com manté contactes cooperatius amb els països de la seva regió que el porten a l’apertura i a la vulnerabilitat recíproca, com per exemple la seva condició de membre a l’organisme internacional de  l’UNASUR o la seva associació amb el Mercosur. Segons el text d’Evans classificarem a Xile com a potència mitjana, ja que desenvolupa un rol de responsabilitat dins el sistema internacional. Això es plasma en una política exterior multilateral, en la facilitació de la creació de tractats comercials internacionals i en la participació en operacions humanitàries i de manteniment de la pau de les NNUU com les efectuades a Haití o Bòsnia. La seva voluntat política és superior a la seva manca de recursos tangibles de poder, i això també es concreta en la seva característica com a estat estabilitzador de la regió que ocupa (no genera conflictes substancials i és facilitadora de les relacions interestatals). El definirem alhora com a potència mitjana emergent, diferenciant-lo de les tradicionals, bàsicament per  la posició d’emergència econòmica que esta adoptant en els últims anys, segons la OCDE l’economia xilena creixerà un 4,5% el 2014.

Segons el text de Nolte no podem considerar a Xile com a potència regional dins el context geogràfic de Sud-Amèrica. La forta posició del Brasil i l’Argentina gràcies al seus recursos materials i relacionals, és font d’una gran competència. El país compta amb els recursos econòmics i institucionals suficients per erigir-se com a potència regional, però la seva auto-percepció no és de lideratge, ni es reconegut a nivell extern com a tal. Des de l’òptica de Rotberg, l’estat xilè no és un estat fallit, ja que exerceix un control efectiu sobre el seu territori i posseeix la legitimitat governamental per aplicar-lo. Alhora té la capacitat de distribuir béns polítics al seus ciutadans, com els econòmics, educatius i sanitaris (un PIB el 2011 de 250.994.104.421 de dòlars i un  IDH de 0,819). A més, el país té una forta cohesió nacional ja que els seus habitants es senten identificats amb la nació a la qual pertanyen.

ICCN Xile =0,0025+0,0042+0,001+0,003+0,0031+0,0037 = 0,0029

6

L’Índex Compost de Capacitat Nacional de Xile és de 0,0029. Si el comparem amb de la potencia hegemònica, veurem que estan molt allunyats, ja que aquest últim en té un de 0,137. Les diferències són substancials en l’àmbit demogràfic, econòmic i militar. Els Estats Units superen amb escreix tots els indicadors de capacitat nacional de Xile. Per posar un exemple, ens podríem fixar en la població de cada país (Xile no arriba ni al 1% de la població mundial, mentre que els EUA superen el 4%), o la producció de ferro i acer, on la potencia hegemònica compta amb una proporció de 0,044, i Xile amb trist 0,001. Però les diferències més abismals es troben en el consum d’energia elèctrica, on els Estats Units tenen una proporció aproximadament 66 cops més elevada, i també òbviament en la despesa militar que fa cada país. Mentre que la despesa nord-americà representa el 40,8% de la despesa mundial, la xilena no sobrepassa el 0,31%. Si comparem el poder dur de Xile amb la potència ascendent del sistema (Xina), veurem que inclòs la separació s’eixampla més que amb els EUA. Els índexs de capacitat nacional de Xina són gegantescos i si els comparem amb els de Xile hi veiem una gran separació. En quant a la població total i urbana Xina representa quasi el 20% de la mundial, mentre que Xile no arriba al 1% en cap dels dos paràmetres. El poder econòmic basat en el consum elèctric (Xile té una proporció mundial de 0,003 enfront un 0,218 del país asiàtic) i la producció de ferro i acer (Xina representa la meitat de la producció mundial i Xile tan sols el 0,1%) també està molt allunyat. Per últim, les capacitats militars segueixen la mateixa tònica i no fan més que ratificar la superioritat de la Xina en l’àmbit del poder dur.

Les relacions entre l’estat xilè i els EUA com a potència hegemònica són unes relacions clarament cooperatives i basades en el regional balancing. Des d’una perspectiva històrica els EUA tenen un llarg historial d’influència sobre els assumptes interns de Xile, en una relació desigual i basada en la dependència econòmica de la segona envers la primera. L’estat xilé és un país que defensa l’status quo de l’actual sistema internacional encapçalat pels Estats Units. Les relacions bilaterals tenen una base sobretot econòmica, recolzada en un tractat de lliure comerç entre ambdues nacions que redueix les seves barreres aranzelàries, però també militar amb la recent instal·lació de bases militars al país financiades pels EEUU.

NORUEGA

Segons la classificació que fa Cooper podríem definir Noruega com un Estat postmodern. Per tant, es caracteritza per una ruptura de la distinció entre els afers interiors i exteriors; per la interferència mútua en assumptes interiors (tradicionals) i vigilància mútua; en el rebuig de la força per resoldre disputes i la conseqüent codificació de regles de conducta autoaplicades; una visió de la seguretat basada en la transparència, la interdependència i una vulnerabilitat mútua. Un exemple que mostra el caràcter postmodern de Noruega és el seu èmfasi en assolir la transparència total en els afer públics, d’aquesta manera el nivell d’impostos i renda de cada ciutadà noruec es pot consultar amb tota normalitat, la informació governamental ha de ser accessible per al públic i d’aquesta manera es contribueix a que les institucions tinguin un alt nivell de control democràtic.

Segons Evans, podem afirmar que Noruega és una Potència Mitjana donat que manté un enfocament internacionalista cooperatiu i multilateral; és impulsora de tractats que asseguren l’expansió de la democràcia en temes que les grans potències no troben interès en liderar; treballa per avançar en els problemes de béns comuns i assegurar d’altres béns globals i públics. Un exemple és l’assignació que Noruega ha fet de prop de 242 milions de pesos al Banc Interamericà de Desenvolupament, per al treball contra la corrupció i per la transparència. Un altre és l’acord de cooperació que va firmar amb la UNESCO per 2012-2013 o també la proporció d’un espai per les negociacions que el govern de Colòmbia està establint amb les FARC.

Classifiquem a Noruega com a Potència mitjana tradicional en base als criteris que ens presenta Nolte. En primer lloc, Noruega té una concepció de lideratge en determinats assumptes, com per exemple lidera el rànquing amb millor IDH -els noruecs tenen una esperança de vida en néixer de 81,3 anys, una mitjana d’escolaritat de 12,6 anys i el seu ingrés brut per càpita de l’any passat va ser d’US $ 48.688-. En segon lloc, té una gran capacitat de recursos materials –el seu PIB és de 491.064.821.429 dòlars-, com també institucionals i ideològics.

La definició que fa Rotberg d’Estat fallit no es correspon amb la realitat de Noruega, per tant podem dir que es tracta d’un Estat fort perquè te control sobre les seves fronteres i posseeix el monopoli de la violència legítima, és capaç de proveir de béns i serveis a la població i aquesta es troba en condicions de cohesió nacional.

ICCN Noruega = 0,000711+ 0,001088+0,000268+0,005646+0,00416+0,00087=

Analitzant l’ indicador del poder dur (ICCN) de Noruega trobem que el resultat que ens mostra és d’un grau notablement inferior al dels Estats Units. Els nostres càlculs determinen que Noruega té un 0,00212, mentre que els EUA disposen d’un 1,35. La població que habita a cada país ja ens indica com és la diferència entre un i altre, així Noruega és el 0,071% de la població mundial, mentre que els Estats Units són el 7%. Però no només aquí és on es plasma la divergència entre els dos Estats, el consum d’energia elèctrica de Noruega es situa en el 0,565% del consum mundial, en contraposició amb el 20,3% dels Estats Units.

Comparant Noruega amb la Xina, trobem que aquesta posseeix una gran quantitat de recursos, fet que li proporciona el més elevat grau de poder dur del món –amb un 2,15-. Si comparem, per exemple, la població total de Noruega i Xina (4.953.088 i 1344130000, respectivament) veiem que la representació mundial d’una i altra és totalment desigual (0,071% i 19,2%, respectivament). Un altre indicador que fa evident la gran diferència de capacitats entre estats és el número total de tropes, on Noruega té 24.450 i Xina 2.945.000.

Existeixen llaços històricsfortsque relacionen aNoruega i elsEstatsUnits. Entre1825i1940, més d’un terç de lapoblacióde Noruegava emigrarals EstatsUnits. Els dos estatsvan lluitarjuntsen la SegonaGuerraMundial ivan ser co-fundadors tant de lesNacionsUnidescom del’Organització delTractat de l’Atlàntic Nord(OTAN). Actualment la relació entre aquests és cordial i segueix temes com l’evolució de la política econòmica dels EUA, el comerç, l’energia, la política de recerca i desenvolupament i la promoció dels interessos noruecs en aquestes àrees. Altres àmbits importants on Noruega mostra interès són les polítiques nord-americanes relatives a l’Organització Mundial del Comerç (OMC), el Banc Mundial i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Tot i això, en l’últim any les relacions s’han vist deteriorades per les notícies sobre espionatge dels Estats Units cap a la població noruega. D’aquesta manera, tenint en compte l’article de Walt, situem a Noruega com a un potència statu quo, que utilitza l’estratègia regional balancing,la qual és conscient de la seva força en el sistema internacional i arran d’això coopera amb la potència hegemònica per satisfer els seus interessos, però de la mateixa manera promou actes que van en detriment dels interessos de la potència hegemònica, com pot ser en temes com el canvi climàtic o la guerra contra Síria.

NOVA ZELANDA

En la classificació que fa Cooper dels Estats podem incloure a Nova Zelanda com a Estat Postmodern. Aquest país segueix les característiques esmentades anteriorment –multilateralisme, cooperació internacional, transparència-, seguint aquestes podem exposar diferents exemples que justifiquen la classificació que hem atorgat a Nova Zelanda. Aquesta ha desenvolupat estrets llaços econòmics i culturals amb les nacions illenques veïnes del Pacífic Sud i amb Austràlia. També manté importants relacions amb altres països de la regió d’Àsia i el Pacífic i de la conca del Pacífic a través d’organitzacions formals com és ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est d’Àsia) i mitjançant una representació diplomàtica i comercial. També les forces armades de Nova Zelanda participen en activitats internacionals de manteniment de la pau en diversos països.

A partir dels textos de Evans i Nolte afirmem que Nova Zelanda és una potència mitjana i una potència mitjana tradicional, respectivament. Seguint les característiques esmentades en l’anàlisi de Noruega podem presentar els exemples següents que justifiquen l’atribució de dita classificació. D’aquesta manera, Nova Zelanda té un PIB de $158.940.944.882i un IDH de 0,908 –situada al cinquè lloc de la rànquing mundial-. Nova Zelanda és un membre actiu de les Nacions Unides, del Commonwealth, d’organitzacions regionals com el Fòrum del Pacífic Sud, i d’organitzacions econòmiques multilaterals coma l’Organització del Comerç Mundial i l’OCDE.

Apel·lant als conceptes esmentats anteriorment, Nova Zelanda no es pot considerar un estat fallit –sinó un estat fort- ja que l’Estat està dotat de legitimitat per impartir la violència institucional, té control total sobre els límits del seu territori i pot proveir a la seva població dels béns i serveis necessaris.

ICCN Nova Zelanda= 0,00063+0,00105+0,00057+0,00203+0,00103 +0,00031=

6

L’Índex Compost de Capacitat Nacional de Nova Zelanda és de 0,000937. Aquesta xifra es manté allunyada dels resultat que presenten Estat Units i Xina. Nova Zelanda es troba en inferioritat de recursos de poder dur en comparació amb Estat Units, en tant que el poder d’aquest és de 1,35. Pel que fa indicadors demogràfics, Nova Zelanda representa un 0,063% de la població mundial, a diferència del 7% d’Estats Units. Un dels indicadors que ens mostra el grau de força de l’estat seria la seva despesa militar i en aquest punt, cal remarcar que la de Nova Zelanda (0,103% és 40 vegades inferior a la d’Estats Units).

En comparació amb la potència mundial amb més poder dur del sistema Nova Zelanda és totalment inferior, de tal manera que comparar-les posa en evidència el grau de poder dur que té el país analitzat. Aquesta potència és la República Xina i mostra un 2,15 en el ICCN, molt allunyat del 0,000985 de Nova Zelanda. Tots els indicadors que componen l’índex es veuen notablement augmentats quan comparem els del país analitzat amb Xina. Exemples d’aquesta superioritat serien el 19,2% que representa la població xinesa sobre la població mundial (a diferència del 0,63% de Nova Zelanda) o el més del 50% de la producció mundial de ferro i acer que es concentra en les mans del gegant asiàtic (en contraposició al 0,000576% de Nova Zelanda).

La relació de Nova Zelanda amb els Estats Units és una de les més importants, diversa i cooperativa que manté el país. Els valors compartits sostenen estrets contactes governamentals i del sector privat a través d’una àmplia gamma d’activitats bilaterals, regionals i multilaterals. Els Estats Units és un dels més importants mercats d’exportació de Nova Zelanda i una de les principals fonts de les importacions i d’inversió. Nova Zelanda és també una destinació turística popular per a molts nord-americans, amb la pesca i el golf -per ser activitats d’oci populars-. En el camp del comerç multilateral, ambdós països defensen filosofies de mercat obert similars. La cooperació també és a prop en assumptes ambientals internacionals i en la investigació científica de l’Antàrtica. Els programes d’intercanvi científic, cultural i educatiu que mantenen van destinats a promoure l’intercanvi d’idees i experiències. Amb tots aquests exemples podem afirmar que, segons l’article de Walt, la relació que mantenen Estats Units i Nova Zelanda és cooperativa regional balancing i es fonamenta en la recerca d’aliances mútues per tal d’assumir el rol de potència statu quo, acceptant el paper dominant d’Estats Units com a potència hegemònica.

 BIBLIOGRAFIA

ANNEX

Índex Compost de Capacitat Nacional

ESTATS UNITS (potència hegemònica):

TPR: POBLACIÓ TOTAL Estats Units/ POBLACIÓ TOTAL Mundial: 311.587.816/ 6.965.944.512 = 0,044 (Estats Units representa el 4,4% de la població mundial).

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

UPR: POBLACIÓ URBANA Estats Units/ POBLACIÓ URBANA mundial: 256.698.506 / 3.614.631.515 = 0,071 (Representa el 7,1% de la població urbana mundial)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

ISR: PRODUCCIÓ DE FERRO + PRODUCCIÓ D’ACER Estats Units/

PRODUCCIÓ DE FERRO + PRODUCCIÓ D’ACER Mundial: (30.227+ 86.398) / (1.104.746+ 1.536.980) = 116.625/ 2.610.897 = 0,044 (Representa el 4,62% de la producció de ferro + acer mundial)

Font: World Steel Association. 2011. Dades en milers de tones.

ECR: CONSUM D’ENERGIA ELÈCTRICA Estats Units/ CONSUM ENERGIA ELÈCTRICA mundial: 4.127.306.000.000/ 20.329.882.000.000 = 0,203 (representa el 20,3% del consum d’energia elèctrica mundial)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en Kilowatts hora.

MPR: DESPESA MILITAR Estats Units/ DESPESA MILITAR Mundial:

711.000.000.000/1.740.000.000.000 = 0,408 (representa el 40,8% de la despesa militar mundial)

Font: Stockholm International Peace Research Institute. 2011. Dades en dòlars.

MER: NÚMERO TOTAL DE TROPES Estats Units/ NÚMERO DE TROPES Mundial: 1.520.100/ 28.020.079 = 0,053 (representa el 5,3% del número total de tropes mundials)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

ICCNx = TPRx + UPRx + ISRx + ECRx + MPRx + MERx

6

ICCN Estats Units = 0,044 + 0,071 + 0,044 + 0,203 + 0,408 + 0,053 = 0,137

6

XINA (potència ascendent):

TPR: POBLACIÓ TOTAL Xina/ POBLACIÓ TOTAL Mundial: 1.344.130.000/ 6.965.944.512 = 0,192 (Xina representa un 19,2% de la població mundial)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

UPR: POBLACIÓ URBANA Xina/ POBLACIÓ URBANA mundial: 678.796.403/ 3.614.631.515= 0,187 (Representa un 18,7% de la població urbana mundial)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

ISR: PRODUCCIÓ DE FERRO + PRODUCCIÓ D’ACER Xina / PRODUCCIÓ DE FERRO + PRODUCCIÓ D’ACER Mundial: (645.429 + 701.968)/ (1.104.746+ 1.536.980) = 1.347.397/ 2.641.726= 0,510 (Representa un 51% de la producció de ferro + acer mundial)

Font: World Steel Association. 2011. Dades en milers de tones.

ECR: CONSUM D’ENERGIA ELÈCTRICA Xina / CONSUM ENERGIA ELÈCTRICA mundial: 4.432.901.000.000/ 20.329.882.000.000 = 0,218 (Representa un 21,8% del consum d’energia elèctrica mundial)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en Kilowatts hora.

MPR: DESPESA MILITAR Xina/ DESPESA MILITAR Mundial: 142.859.000.000/ 1.740.000.000.000 = 0,082 (Representa un 8,2% de la despesa militar mundial)

Font: Stockholm International Peace Research Institute. 2011. Dades en dòlars.

MER: NÚMERO TOTAL DE TROPES Xina/ NÚMERO DE TROPES Mundial: 2.945.000/28.020.079 = 0,105 (Representa un 10,5% del número total de tropes)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

ICCNx = TPRx + UPRx + ISRx + ECRx + MPRx + MERx

6

ICCN Xina = 0,192 + 0,187 + 0,510 + 0,218 + 0,082 + 0,105 = 0,215

6

TURQUIA:

TPR: POBLACIÓ TOTAL Turquia/ POBLACIÓ TOTAL Mundial: 73.058.638/ 6.965.944.512 = 0,010 (Turquia representa un 1% de la població mundial)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

UPR: POBLACIÓ URBANA Turquia/ POBLACIÓ URBANA mundial: 52.170.735/ 3.614.631.515= 0,014 (Representa un 1,4% de la població urbana mundial)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

ISR: PRODUCCIÓ DE FERRO + PRODUCCIÓ D’ACER Turquia / PRODUCCIÓ DE FERRO + PRODUCCIÓ D’ACER Mundial: (34. 107+ 8.173)/(1.104. 746+ 1.536.980) = 42.280/ 2.641.726= 0,016 (Representa un 1,6% de la producció de ferro + acer mundial)

Font: World Steel Association. 2011. Dades en milers de tones.

ECR: CONSUM D’ENERGIA ELÈCTRICA Turquia / CONSUM ENERGIA ELÈCTRICA Mundial: 197.935.000.000/ 20.329.882.000.000 = 0,009 (Representa un 0,9% del consum d’energia elèctrica mundial)

Font: Banc Mundial. 2011. Dades en Kilowatts hora.

MPR: DESPESA MILITAR Turquia/ DESPESA MILITAR Mundial: 17.690.874.000/ 1.740.000.000.000 = 0,01 (Representa un 1% de la despesa militar mundial)

Font: Stockholm International Peace Research Institute. 2011. Dades en dòlars.

MER: NÚMERO TOTAL DE TROPES Turquia/ NÚMERO TOTAL DE TROPES Mundial: 612.800/28.020.079 = 0,021 (Representa un 2,1% del número total de tropes)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

ICCNx = TPRx + UPRx + ISRx + ECRx + MPRx + MERx

6

ICCN Turquia = 0,010 + 0,014 + 0,016 + 0,009 + 0,01 + 0,021 = 0,013

6

SÍRIA:

TPR: POBLACIÓ TOTAL Síria/ POBLACIÓ TOTAL Mundial: 21.961.676/ 6.965.944.512 = 0,0031 (Síria representa un 0,31 % de la població mundial)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

UPR: POBLACIÓ URBANA Síria/ POBLACIÓ URBANA Mundial: 12.313.604/ 3.614.631.515 = 0,0034 (Representa un 0,34% població mundial)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

ISR: PRODUCCIÓ DE FERRO + PRODUCCIÓ D’ACER Siria/ PRODUCCIÓ DE FERRO + PRODUCCIÓ D’ACER Mundial: (0*+70)/ (1.104.746+ 1.536.980) = 70/ 2.610.897 = 0,000026 (Representa un 0,0026% de la producció de ferro + acer mundial)

*Les dades sobre la producció de ferro de Síria no les hem pogut trobar, per tant deixem l’apartat de la fórmula a 0. Hem consultat les bases de dades de World Steel i no las vem trobar.

Font: World Steel Association. 2011. Dades en milers de tones.

ECR: CONSUM D’ENERGIA ELÈCTRICA Síria/ CONSUM ENERGIA ELÈCTRICA Mundial: 37.675.000.000/ 20.329.882.000.000 = 0,0018 (Representa un 0,18 % del consum d’energia elèctrica mundial)

Font: Banc Mundial. 2011. Dades en Kilowatts hora

MPR: DESPESA MILITAR Síria/ DESPESA MILITAR Mundial: 2.495.000.000

/1.740.000.000.000 = 0,0014 (Representa un 0,14% de la despesa militar mundial)

Font: Stockholm International Peace Research Institute. 2011. Dades en dòlars

MER: NÚMERO TOTAL DE TROPES Síria/ NÚMERO DE TROPES Mundial: 178.000/ 28.020.079 = 0,0063 (representa un 0,63% del número total de tropes mundial)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones

ICCNx = TPRx + UPRx + ISRx + ECRx + MPRx + MERx

6

ICCN Síria = 0,0031+0,0034+ 0,000026 +0,0018+0,0014+0,0063= 0,0026

6

XILE:

TPR: POBLACIÓ TOTAL Xile/ POBLACIÓ TOTAL Mundial: 17.308.449/ 6.965.944.512 = 0,0025 (Xile representa un 0’25% de la població mundial)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

UPR: POBLACIÓ URBANA Xile/ POBLACIÓ URBANA Mundial: 15.429.721 / 3.614.631.515 = 0,0042 (Representa un 0,42% de la població urbana mundial)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

ISR: PRODUCCIÓ DE FERRO + PRODUCCIÓ D’ACER Xile/ PRODUCCIÓ DE FERRO + PRODUCCIÓ D’ACER Mundial: (1.072 +1.615) / (1.104.746+ 1.536.980) = 2.687 / 2.610.897= 0,001 (Representa un 0,1% de la producció de ferro + acer mundial)

Font: World Steel Association. 2011. Dades en milers de tones.

ECR: CONSUM D’ENERGIA ELÈCTRICA Xile/ CONSUM ENERGIA: ELÈCTRICA Mundial: 61.758.000.000/ 20.329.882.000.000 = 0,003 (Representa un 0,3% del consum elèctric mundial)

Font: Banc Mundial. 2011. Dades en Kilowatts hora.

MPR: DESPESA MILITAR Xile/ DESPESA MILITAR Mundial: 5.440.000.000

/1.740.000.000.000 =0.0031 (Representa un 0.31% de la despesa mundial)

Font: Stockholm International Peace Research Institute. 2010. Dades en dòlars.

MER: NÚMERO TOTAL DE TROPES Xile/ NÚMERO DE TROPES Mundial: 103.750/ 28.020.079 = 0,0037 (representa el 0,37% del número total de tropes mundials)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones

ICCNx = TPRx + UPRx + ISRx + ECRx + MPRx + MERx

6

ICCN Xile =0,0025+0,0042+0,001+0,003+0,0031+0,0037 = 0,0029

6

NORUEGA:

TPR: POBLACIÓ TOTAL Noruega/ POBLACIÓ TOTAL Mundial: 4.953.088 / 6.965.944.512 = 0,000711 (Noruega representa un 0,071% de la població mundial)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

UPR: POBLACIÓ URBANA Noruega / POBLACIÓ URBANA mundial:3.931.464/ 3.614.631.515= 0,001088 (Representa un 0,109% de la població urbana mundial)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

ISR: PRODUCCIÓ DE FERRO + PRODUCCIÓ D’ACER Noruega / PRODUCCIÓ DE FERRO + PRODUCCIÓ D’ACER Mundial (milers de tones): (600+101) / (1.104.746+ 1.536.980) = 701/ 2.641.726= 0,000268 (Representa un 0,027 % de la producció de ferro + acer mundial)

Font: World Steel Association. 2011. Dades en milers de tones.

ECR: CONSUM D’ENERGIA ELÈCTRICA Noruega / CONSUM ENERGIA ELÈCTRICA mundial: 114.781.000.000/ 20.329.882.000.000 = 0,005646 (Representa un 0,565% del consum d’energia elèctrica mundial)

Font: Banc Mundial. 2011. Dades en Kilowatts hora.

MPR: DESPESA MILITAR Noruega / DESPESA MILITAR Mundial: 7.232.000.000/ 1.740.000.000.000= 0,004156 (Representa un 0,416% de la despesa militar mundial)

Font: Stockholm International Peace Research Institute. 2011. Dades en dòlars.

MER: NÚMERO TOTAL DE TROPES Noruega / NÚMERO DE TROPES Mundial: 24.450/28.020.079 = 0,000873 (Representa un 0,087% del número total de tropes)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

CINCx = TPRx + UPRx + ISRx + ECRx + MPRx + MERx

6

CINC Noruega = 0,00071+ 0,00108+0,00026+0,00564+0,00416+0,00087 =

6

NOVA ZELANDA:

TPR: POBLACIÓ TOTAL Nova Zelanda/ POBLACIÓ TOTAL Mundial: 4.405.200 / 6.965.944.512= 0,000632 (Nova Zelanda representa el 0,063% de la població mundial)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

UPR: POBLACIÓ URBANA Nova Zelanda / POBLACIÓ URBANA mundial:3.799.044 / 3.614.631.515 = 0,001051 (Representa el 0,105% de la població urbana mundial)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

ISR: PRODUCCIÓ DE FERRO + PRODUCCIÓ D’ACER Nova Zelanda /

PRODUCCIÓ DE FERRO + PRODUCCIÓ D’ACER Mundial: (844+659)/ (1.104.746+ 1.536.980) = 1503/2.610.897 = 0,000576 (Representa el 0,058 % de la producció de ferro + acer mundial)

Font: World Steel Association. 2011. Dades en milers de tones.

ECR: CONSUM D’ENERGIA ELÈCTRICA Nova Zelanda / CONSUM ENERGIA ELÈCTRICA mundial: 41.403.000.000/ 20.329.882.000.000 = 0,002037 (Representa el 0,204% del consum d’energia elèctrica mundial)

Font: Banc Mundial. 2011. Dades en Kilowatts hora

MPR: DESPESA MILITAR Nova Zelanda / DESPESA MILITAR Mundial:

1.792.000.000/1.740.000.000.000 = 0,00103(Representa el 0,103% de la despesa militar mundial)

Font: Stockholm International Peace Research Institute. 2011. Dades en dòlars.

MER: NÚMERO TOTAL DE TROPES Nova Zelanda / NÚMERO DE TROPES Mundial (persones): 8.550 / 28.020.079 = 0,0003051(Representa el 0,031% del número total de tropes mundials)

Font: Banco Mundial. 2011. Dades en persones.

ICCNx = TPRx + UPRx + ISRx + ECRx + MPRx + MERx

6

ICCN Nova Zelanda= 0,00063+0,00105+0,00057+0,00203+0,00103 +0,00031=

6

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s