Les experiències participatives al poble de Viladamat. Un repte des de l’esquerra de l’administració pública deliberativa

Este trabajo corresponde a la asignatura Gestió Pública

Los autores son: Albert V, Martín M, Oriol V y Arnau V.

AVISO: es posible que en el copy paste hayan habido errores (desaparecen gráficos, numeraciones, etc)

1. INTRODUCCIÓ

En els últims anys hem pogut observar un augment significatiu de les experiències de participació ciutadana en l’àmbit local. Els ciutadans reclamen cada cop amb més força una nova manera de governar, més participativa, oberta i transparent; en definitiva una canvi d’actitud de les institucions a l’hora d’elaborar les polítiques públiques, un canvi que es basi en la representativitat social i el consens veïnal.

La creixent complexitat dels reptes públics i les transformacions estructurals que està patint la nostra societat sovint dificulten el diagnòstic dels problemes col·lectius i la gestió de conflictes. En aquet sentit, la participació ciutadana s’erigeix com un dels mecanismes per trencar amb les disfuncions de l’administració weberiana i ens planteja nous models de gestió. Les experiències viscudes a les ciutats brasileres de Porto Alegre, Belo Horizonte o Recife, on durant anys s’ha apostat pels pressupostos participatius, han servit com a mostra i referent de la viabilitat tècnica de la participació de base i han ajudat a exportar aquest model a Europa a partir dels 90, on s’ha implementat de manera heterogènia i desigual.

El present treball pretén aprofundir en una de les moltes experiències de participació ciutadana local: el cas de Viladamat, un petit municipi de l’Alt Empordà que des de l’arribada al consistori del govern de la CUP i ha vist augmentada la quantitat d’iniciatives referents participació ciutadana, una de les més importants la dels pressupostos participatius.

Recollint el cas de Viladamat, en concret l’elaboració dels seus pressupostos participatius i els seus referèndums locals, aspirem a valorar l’aplicació pràctica de la participació ciutadana més radical i a comparar‐la amb els models teòrics que s’han desenvolupat en la literatura sobre la Gestió Pública, en especial la referent al paradigma de l’Administració Deliberativa.

Pel que fa a l’estructura del treball està dotada de quatre parts. La primera aquesta introducció on plantegem els objectius i la metodologia que seguim. A continuació, trobem una breu explicació del context i la història del poble de Viladamat i una descripció de la CUP com un dels partits impulsors d’aquestes iniciatives en el territori català.

En segon lloc elaborem un marc teòric, on descrivim les bases de l’Administració Pública Deliberativa com a paradigma que propugna amb les noves eines de participació directa. Després plantegem una síntesi dels mecanismes de participació, repassant els seus mètodes i història.

En tercer lloc, procedim a descriure les iniciatives de participació ciutadana viscudes al poble de Viladamat des de l’inici de la legislatura de la CUP. Per una banda, la celebració dels referèndums locals, i per l’altre també l’experiència més significativa dins l’àmbit de la democràcia directa al poble: els pressupostos participatius.

Per últim, acabem amb unes conclusions on plantegem la resposta al nostre objectiu. Havent comparat els models teòrics de participació amb un cas pràctic, podrem discernir en com el mecanisme de la participació es desenvolupa en la vida quotidiana de les institucions públiques, valorant així…

  1. VILADAMAT: POBLACIÓ I GOVERN

La proximitat del mar i el vent de tramuntana que bufa amb força a la plana  empordanesa són dues característiques naturals que avisen el foraster que està arribant a Viladamat, petit municipi situat a la carretera que va de la Bisbal d’Empordà fins a Figueres, a 15 minuts en cotxe de la capital de l’Alt Empordà. Viladamat compta amb 453 habitants, població que s’ha mantingut estable al llarg del temps. La població s’ha beneficiat de la proximitat amb la Costa Brava i del turisme, que constitueix l’activitat econòmica més significativa del municipi amb la major part dels treballadors empleats al sectors serveis. La taxa d’atur registrat és significativament més baixa que la mitjana comarcal: tan sols d’un 13%. El 92% de la població major de 2 anys sap parlar català i el 64% el sap escriure.[1]

Pel què fa al comportament polític, Viladamat destaca per una participació superior a la mitjana, especialment en eleccions catalanes i municipals. El consistori municipal fou dominat fins al 2003 per l’alternança entre CiU i una formació independent que es va presentar a les eleccions sota la marca municipalista del PSC (Progrés Municipal), com a agrupació d’electors o com a formació independent. A aquesta dinàmica s’hi va afegir a partir del 2003 un tercer partit: la Candidatura d’Unitat Municipal, que obtindria 1 dels 7 regidors i el 17% dels vots. El 2007 creixeria fins al 22% dels vots mantenint 1 regidor i el 2011, amb el 48% dels vots, aconseguiria la majoria absoluta, l’única de la CUP a tot Catalunya, que li permetrien investir com a alcaldessa a la cap de llista Irene Palol.[2]

Les CUP neixen als anys 80 com a proposta municipalista de l’Esquerra Independentista, vinculada a candidatures s’havien format entorn a l’Assemblea de Catalunya i que obtindrien el govern municipal d’Arbúcies i Sant Pere de Ribes. Durant els anys 80 i 90 aquestes dues experiències locals es mantindrien en solitari fins que el 2003 una nova generació rellançaria la CUP presentant 17 llistes municipals, entre elles la de Viladamat, que passarien a ser més de 40 el 2007. El 2011 s’experimentaria l’eclosió definitiva de la CUP com a força municipalista, obtenint més de 100 regidors i 4 alcaldies, entre les quals destacà la de Viladamat amb majoria absoluta.[3]

Les propostes programàtiques de la CUP es basen en els eixos essencials d’aprofundiment de la democràcia participativa, viles i ciutats integradores i socialment igualitàries, municipis com a motor de la construcció dels Països Catalans, desenvolupament econòmic, territorial i social sostenible, dinamització del teixit associatiu i promoció de la autoorganització ciutadana i unes viles i ciutats solidàries.[4]

A nivell local, la CUP Viladamat recull aquests eixos transversals per aplicar-los a nivell municipal. Així doncs, el discurs d’investidura de la nova alcaldessa Irene Palol destacava com a línies d’acció del seu mandat l’exercici d’una major participació ciutadana amb l’elaboració d’un nou ROM, la transparència en la gestió facilitant l’accés a la informació, el treball col·laboratiu obert als altres partits, a les entitats i a la població a través de comissions obertes i l’eficiència en les despeses reduint el sou d’alcalde i regidors.[5]

Entre les polítiques de participació que tractarem abastament en el cos d’aquest treball, s’hi inclouen la realització d’una consulta popular sobre un pla urbanístic, mecanismes de pressupostos participatius i l’obertura al poble tant de la informació com dels plens, comissions i reunions de govern de l’ajuntament. En aquest treball ens disposem a fer balanç de totes aquestes iniciatives per escatir si s’ha aconseguit transformar l’administració local en sentit d’una major participació ciutadana “que acosti la política a totes les cases” com prometia l’alcaldessa a principis de legislatura.[6]

  1. MARC TEÒRIC

3.1 ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DELIBERATIVA

La configuració d’un nou model administratiu per als organismes públics és un tema recurrent en el debat polític actual. La identificació del problema és el fonament essencial per a produir solucions satisfactòries. D’aquesta manera, hem de concebre l’administració com la mare que donarà una resposta satisfactòria a la generada controvèrsia.

“Quelcom problemes són tan complexos que s’ha de ser molt intel·ligent i ben format només per estar indecís sobre ells”, Laurence J. Peter ens volia indicar amb aquesta frase la imperant dificultat de la qual parteixen els dissenyadors de polítiques públiques. És així com, en l’actualitat, intentar donar resposta als problemes complexos, a les circumstàncies socio-polítiques que els originen i que els fan de difícil solució requereix deixar de banda l’analítica tradicional de l’Administració Pública (Horst i Rittel 1973)7. Aquest nous problemes han estat denominats per la literatura com a Wickedproblems, es caracteritzen per la seva inestabilitat estructural en l’aparició en determinats contexts, la presència de múltiples actors involucrats, la dificultat en la seva definició i la multicausalitat de la seva aparició (AustralianPublic Service Comission 2007). SegonsJeffConklin aquesta sèrie de característiques es poden donar en la seva totalitat o de manera parcial alhora de identificar un problema, entenent que cadascun es complex i diferent entre si. Continuant amb aquest autor, se’ns presenta una visió en perspectiva des de la definició de tameproblems, problemes que es caracteritzen per determinar objectivament quina definició i solució és la correcta, per tant, obviar les solucions alternatives i especialment, perquè s’assemblen a altres problemes solucionats anteriorment amb èxit (Alexandra Cabezas 2014).

Tenint en compte la teoria emprada fins ara, podem identificar quins serien els problemes de l’Administració Pública Tradicional (APT); l’errònia identificació i definició del problema, que es presenta no com una incògnita complexa, sinó com un qüestió perfectament classificada, amb solucions preestablertes i direccionades. La APT està dissenyada per tractar amb tameproblemsi no amb Wickedproblems.

 La obvietat del desencís ciutadà en vers l’Administració Pública ha provocat a partir del anys 90 el replantejament del model clàssic. És des d’aquest moment quan s’introdueixen les propostes destinades a millorar l’eficiència i l’eficàcia -des d’una perspectiva mercantil- d’una administració anquilosada en remotes tècniques burocràtiques, situades a una constel·lació de donar solució al nous problemes de la modernitat. L’evidència de que aquesta línia política no ha prosperat és el creixent desarrelament de la societat envers les seves institucions i el consegüent funcionament. L’actualitat se’ns presenta com un mapa diversificat d’actors amb voluntat d’intervenir en la presa de decisions, d’aquesta manera l’Administració ha de liderar un canvi estructural per adherir la voluntat política de la ciutadania en la construcció de projectes comuns. Arribat aquest punt, se’ns presenta un nou paradigma de reforma alternatiu a la Nova Gestió Pública (eficiència i, dintre del que cap, eficàcia) i l’Administració Pública Tradicional (engarjolada en la pròpia ironcage descrita per Weber).

Com es deixa clar en apartats anterior, els problemes complexos cal tractar-los amb una lògica holística; cal tenir una visió panoràmica d’un escenari multidimensional, on intervenen diferents actors amb perspectives divergents, s’han de conèixer les interrelacions i dependències del factors que causen el problema, tenir en compte els possibles conflictes entre els objectius de la política i els desacords sobre la solució aparentment més apropiada (APSC 2007). Sobre la base d’aquesta problemàtica sorgeix una proposta alternativa, l’Administració Pública Deliberativa. Aquesta no pretén canviar l’estructura del sector públic, però si el seu comportament i dinàmiques emprades fins ara. Per tant, no parlem de ruptura, sinó de reforma de l’administració.

L’objectiu de la modernització administrativa es concreta en la seva capacitat per respondre a la complexitat i, d’aquesta manera, aconseguir incloure a la societat en la recent i creixent diversitat que la caracteritza. D’aquesta manera, no es tracta tant d’un canvi cap a l’interior de l’administració, sinó cap a l’exterior. Així, “l’objectiu d’aquesta modernització alternativa ja no és instrumental, sinó que pretén garantir tant la riquesa i la creativitat de les seves respostes a la complexitat com el compromís i l’equilibri que ha de permetre als diversos actors sentir-se part d’un tot”. Seguint aquesta línia, cal passar de la lògica de “cada qual a la seva” a “entre tots ho farem” (Brugué 2004, 2009).

Entrant en la caracterització de l’Administració Pública Deliberativa, cal remarcar que la seva entesa no pot partir d’una base substantiva de la qual partim, hem de fer un canvi racionalitzat que ens ajudi a reconèixer les necessitats reals d’una societat que vol sortir de la creixent burocratització de les seves vides. D’aquesta manera, el model que es proposa parteix de la politització ciutadana que responsabilitzi les relacions amb l’administració, per així poder millorar qualitativament la capacitat de gestió i resposta a problemes complexos. La rellevància organitzativa recau en processos participatius, evidenciant la interdependència entre les unitats autònomes involucrades. Podem extreure d’aquí la rellevància de la col·laboració multilateral entre el sector públic i privat i l’exigència de tenir una ciutadania empoderada, disposada a fer escoltar les seves propostes mitjançant la participació col·lectiva. Atenent a totes aquestes característiques, podem relacionar els conceptes participació i deliberació per definir un nou model democràtic alternatiu.

La gestió en xarxa és un clar exemple de l’aplicació d’aquestes propostes abstractes a una realitat canviant. Aquest tipus de gestió implica una cultura col·laborativa, amb alts graus de confiança en les interaccions per afavorir l’intercanvi de recursos e idees que fomentin la interdependència dels actors, resolent els conflictes sorgits a través de la diplomàcia formal (Thompson, 1991). ->va abaix(Thompson, 1991: Markets, Hierarchiesand Networks: thecoordination of social life)Per tant, les xarxes dirigeixen la seva actuació a favor de la millora en la capacitat de diagnòstic dels problemes, la creativitat i la innovació, la creació de marcs de valors compartits, l’exploració de punts d’equilibri que ens permetin reforçar la legitimitat de les decisions; recobert amb la funcionalitat social de sumar energies, reduir les resistències, afavorir l’aprenentatge social i, sobre tot, empoderar la ciutadania.

Es fa evident la necessitat del sector públic de fomentar la transversalitat dins i fora de la institució, combinant diàleg i determinació política, lideratge i participació. És aquí on la deliberació marca la diferència amb el passat; deixa d’una banda la burocratització de processos i l’eficiencialització dels mecanismes, per passar a la inclusivitat participant de totes les parts de que es composa una societat cada cop més complexa i canviant, en permanent estat de metamorfosis. És així, a través de l’Administració Pública Deliberativa, com es posa de rellevància l’accés, tant d’individus com de col·lectius, a les oportunitat i recursos de que disposa una societat.

  • LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

Els orígens de la democràcia participativa es daten a l’antiga Grècia, on mitjançant l’assemblea de ciutadans es prenien les decisions públiques. La democràcia com a sistema polític es va començar a extendre a partir de les revolucions burgeses i la creació de l’estat modern. Avui dia, més que a qualsevol època històrica, la forma predominant de govern es la democràcia. (J. Subirats, 2003). No obstant, la forma en que es presenta aquesta es merament representativa: mitjançant un paper, el ciutadà podrà elegir entre diferents opcions polítiques en eleccions concorregudes cada quatre anys.

La democràcia representativa es troba en una crisi existencial; la desafecció política a aquesta forma de govern es cada vegada més pronunciada. La ciutadania arreu del món es troba allunyada de les decisions polítiques -i dels polítics, en general- i reclama més democràcia. El poble busca obtenir més poder i influència en els afers públics. A partir dels últims anys, amb fenòmens com la proliferació dels moviments socials i l’aparició d’innovadors processos participatius (com els pressupostos participatius a Porto Alegre), la democràcia participativa ha començat a expandir-se arreu del món. Segons Julio Alguacil, <<en els últims anys estem assistint a un renovat interès per la participació, orientant-se aquesta cap a la idea de democràcia participativa>>. (pàg 289, 2004)

Definir el concepte democràcia participativa és una tasca complicada. Primerament, la democràcia, conceptualitzada de manera senzilla, es un <<sistema de decisió col·lectiva sobre problemes que ens afecten a tots>>. (Félix Ovejero, pàg 13: 2003). El concepte de participació, i en aquest cas participació política, l’autor Sergio Micco el defineix com <<L’acció voluntària dels ciutadans amb vista a escollir els seus representants i influiran directament o indirectament en les decisions col·lectives, aquelles que afectaran a tots de forma inescapable>> (pàg 6: 2005). Dit això, la democràcia participativa la podríem definir com aquell sistema d’organització política on els ciutadans d’una comunitat influeixen en les decisions col·lectives i en la resolució dels seus problemes.

Com comenta Francisco Fernández Buey <<sota el rètol de democràcia participativa s’inclouen actualment tot un seguit de experiències en què s’entrecreuen, per així dir-ho,

la democràcia assembleària o de base i la democràcia representativa o de partits. Parlant amb propietat, no hi ha un model únic de democràcia participativa sinó diversos models determinats per formes i metodologies properes però diferenciades>>. (pàg 7: 2006) La democràcia participativa, per tant, es un sistema que s’expressarà d’acord a les necessitats dels ciutadans d’una comunitat política; s’adequa al context. La democràcia participativa té principalment cabuda a l’àmbit local, mentre que als altres nivells de govern prima de manera quasi exclusiva la democràcia representativa.

Cal dir també, com remarca Vanesa Marx, que perquè es duguin a terme processos participatius es necessari; voluntat política entre els diferents actors; participació ciutadana i; la cultura política, el fet que els ciutadans comencin a entendre millor els afers públics. (pàg 33, 2003)

3.2.1 MECANISMES: REFERÈNDUMS/CONSULTES POPULARS I PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS

Referèndums/Consultes populars

La consulta popular i els referèndums s’utilitzen sovint com a sinònims. La democràcia espanyola -tot i tenir mecanismes per a la participació directa dels ciutadans- ha sigut tradicionalment reticent als referèndums. Des de la caiguda del franquisme, al país s’han efectuat únicament quatre referèndums, dos d’ells durant l’etapa de la transició. La Constitució espanyola constata que els referèndums podran ser utilitzats en les decisions polítiques d’especial transcendència. La subjectivitat d’algunes lleis de la constitució ha permès l’irrisòria xifra d’ únicament 2 referèndums als últims 40 anys -per l’entrada a l’OTAN i per la Constitució Europea-. Tal i com indica a la sinopsis de l’article 92 de la Constitució, Els referèndums els podríem qualificar com instruments de participació política i directa en el qual el cos electoral decideix sobre qualsevol tema d’interès públic. El referèndum, és, llavors, un mètode de deliberació pública on es decideix sobre una llei específica.

D’altra banda, a l’àmbit municipal aquesta eina de participació política està més extesa. Els ajuntaments tenen dret a efectuar consultes populars en les seves determinades competències sempre que siguin d’especial rellevància per als interessos dels veïns (Llei 7/1985: article 72, 2007). A més, els municipis també tenen dret a exercir iniciatives

populars segons un % d’aprovació dels veïns. (Llei 7/1985: article 70bis, 2007). En resum, les consultes populars son mecanismes de democràcia directa, on es decideix una llei, proposta, etc. amb unes normes consolidades.

Pressupostos Participatius

Des de finals dels 80 i principis del 90 es van començar a desenvolupar a Amèrica Llatina -concretament a Porto Alegre, Brasil- un nou projecte de política pública enfocat a la democratització dels pressupostos públics del municipi brasiler, és a dir, atorgar-li més poder de decisió als ciutadans. L’arribada al poder del Partit dels Treballadors a les eleccions municipals de 1988 va provocar la primera experiència mundial dels anomenats Pressupostos Participatius.

Primerament, l’experiència brasilera va ser modesta; només van participar-hi només 400 persones. Però a partir del 1989, el mètode va començar a créixer i, degut a la seva innovació i positivitat, ha sigut reconegut pel Fòrum Social Mundial i per les pròpies Nacions Unides. (Fernández Buey, pàg 7: 2006). Segons Férnandez Buey, <<Amb els anys, la combinació d’assemblees de base, que recullen reivindicacions dels habitants dels districtes, àrees temàtiques, reunions deliberatives per establir les prioritats pressupostàries i intervenció dels tècnics, ha donat lloc a un tipus d’organització de la voluntat popular de certa complexitat>>. Avui dia, l’experiència dels pressupostos participatius a Porto Alegre es referència mundial en noves formes d’administració pública, destinades a la democratització i a la justícia social (administració pública deliberativa). Malgrat això, els pressupostos participatius també son recomanats pel Banc Mundial i també tenen presència en altres models de gestió més clientelistes com el model gerencial. En aquest model neoliberal de gestió, els pressupostos estan destinats a la transparència i modernització de l’Estat.

 

 

3.2.2 ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DELIBERATIVA I DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

Ambdós processos estan íntimament relacionats. Nous conceptes com la Participació Relacional han sorgit en els últims anys; no deixen de ser l’aplicació de mecanismes participatius en el model de gestió relacional o deliberatiu. Per això, mitjançant les quatre mirades proporcionades per Julio Alguacil (comportament, gradients, seqüències i relacions), construirem la Participació Relacional que relaciona l’Administració Pública Deliberativa i la Democràcia Participativa.

Quan parlem del comportament dels actors que composen el procés participatiu ens referim a les relacions i formes de comunicació que estableixen. Els ciutadans comparteixen els seus coneixements amb els altres membres de la comunitat. Per tant, el comportament participatiu implica inclusivitat, integració, identificació, decisió i implicació. En segon lloc, la participació gradient va referència a la intensitat d’aquesta. Classifiquem, segons el grau d’intensitat, diverses formes d’entendre el desenvolupament de la participació: el control directe, la participació per invitació, la codecisió i gestió compartida i per últim, l’autogestió. En tercer lloc, parlem de les seqüències de la participació, és a dir, les etapes. L’estratègia participativa, la primera etapa, on els actors descobreixen les seves necessitats i les dels demés, comparteixen solucions i s’impliquen a l’acció participativa, permet el desenvolupament d’un millor funcionament de l’administració deliberativa -última i segona etapa-. La lògica s’estableix mitjançant estratègia (disseny, planificació, etc) i seguidament execució. Per últim, les diferents relacions que tenen els agents que participen als processos i la cerca de les millors decisions entre aquests. Dit això, tenim 5 tipus de relacions; relacions entre el govern local i les entitats socials; entre govern local i ciutadans; interadministratives; ínter associatives; i de les entitats socials amb base social. (Julio Alguacil, pàg 293-300: 2004)

Aquestes quatre mirades que construeixen el concepte de Participació Relacional ens apropen la democràcia participativa i el paradigma administratiu deliberatiu. La interacció dels diferents actors en un procés, un dels pilars de l’administració deliberativa, concorda i reforça la democràcia participativa: un millor coneixement, amb cooperació, col·laboració, inclusivitat i integració fa possible una millor gestió dels problemes comuns.

3.3 MIDA I MUNICIPI

Prenent en consideració aspectes que poden influir en la participació del ciutadans sobre els organismes d’interacció amb l’administració, hem considerat necessari fer esment a la mida del municipi i a l’edat de la població per tal de justificar l’increment de les relacions formals entre la població de Viladamat i els òrgans de governança.

La mida del municipi de residència de l’individu es considera dins de les teories sobre comportament electoral com un dels elements que determinen la decisió de participar en uns comicis. Si mirem en perspectiva aquest fenomen sota el paraigües d’una visió instrumental es preveu una relació negativa entre els dos efectes. Justifiquem aquest fenomen  degut a la percepció de l’elector resident en un municipi de major mida sobre la repercussió del seu vot dins del sistema electoral i, consegüentment, sobre els resultats obtinguts en les eleccions. Per tant, com major sigui el municipi menys participació electoral.

De dita forma, en una població en la que la demografia roman estable al voltant dels 450 veïns, com es el cas de Viladamat, es d’esperar que la voluntat d’incidir en la política local es tradueixi en un increment de la participació política. Com podem observar en el Gràfic 1, a mida que la democràcia a l’Estat es va consolidant la participació roman estable en percentatges propers al 90%; de la mateixa manera, podem observar com l’abstenció va disminuint progressivament obtenint un valor lleugerament superior al 10%.

Gràfic 1. Evolució de la participació a les eleccions municipals a la població de Viladamat. Elaboració pròpia a partir de dades del municat.gencat

La tradició teòrica ha emmarcat l’edat com un dels factors determinants de la seva participació en l’àmbit polític. D’aquesta manera, s’ha demostrat que aquesta augmenta progressivament conforme s’incrementa l’edat, tendint cap a l’estabilització en el període dels quaranta a cinquanta anys, continuant amb una disminució gradual a partir dels setanta. Segons un anàlisis de Justel (1992), en el que es treballa el cas d’Espanya, s’observa que l’edat influeix de forma positiva en el grau d’informació política de les persones que es troben a l’equador de la vida, començant un decreixement constant a partir dels seixanta anys. Assimilant doncs, el grau d’informació política com a causa de la participació electoral dels individus.

Segons la informació verbal que ens va proporcionar l’equip de govern de Viladamat, la mitjana d’edat del poble es situa al voltant d’una cohort d’edat d’entre 55 i 64 anys. Agafant coma referència l’estudi de Justel, podem afirmar que la població de Viladamat es troba en la edat on l’individu mostra més interès per la política.

Considerem aquest factors com un possible atenuant per l’increment de la participació política a la població de Viladamat, complementant el nostre estudi sent factors explicatius, però no suficients, per l’aparició de polítiques de caràcter deliberatiu i participatiu.

 4. PART PRÀCTICA

4.1 PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA AL POBLE

 Òrgans de participació

Els òrgans principal que ha desenvolupat l’ajuntament de Viladamat per aplicar els processos de participació dins el municipi són el Consell del Poble, l’Assemblea de Poble i la figura de l’Audiència Municipal.8

El Consell de Poble és l’organisme que s’encarrega de coordinar les diferents iniciatives en l’àmbit participatiu i es crea a l’inici de cada legislatura amb una vigència de 4 anys. Està composat pels set regidors de l’ajuntament, un representant de cada entitat del poble, dos representants voluntaris del poble (en cas que hi hagi més de dues candidatures s’escull per sorteig) i un jutge/sa de pau. A més, es pot veure complementat amb la presència dels tècnics que l’Ajuntament consideri oportuns, encara que aquests tindran veu però no vot.

Podem observar doncs, com es combina una doble lògica de participació dins l’organisme en qüestió. Per una banda, la representació d’una lògica personal i intensiva a través dels representants voluntaris del municipi i per l’altre, una representació de caire associatiu amb els representants de les entitats del poble. En definitiva, trobem un espai mixt que combina els col·lectius i els ciutadans. Segons alguns autors, aquest model comporta un trencament del monopoli representatiu per part de les entitats, alhora que permet la inclusivitat envers el procés de la ciutadania no associada (Blanco, Ballester, 2011).

Pel que fa a les funcions realitzades pel consell, segons el Reglament de Participació Popular de Viladamat són: coordinar els processos i mecanismes de participació ciutadana, garantir la transparència i la neutralitat dels processos participatius, preparar la documentació dels temes que es sotmetin a participació ciutadana, organitzar el procés d’informació i reflexió previ a la celebració dels diferents mecanismes de participació ciutadana i difondre’n els resultats.

En efecte, el Consell del Poble és l’òrgan cabdal en quant a la preparació i gestió dels mecanismes del participació ciutadana del poble. Determina les etapes i els mètodes que seguirà el Pla Anual de Participació i els Plans Quadriennals de Participació. A més, té la potestat de garantir la legitimitat del procés a través de l’avaluació de la seva transparència i la neutralitat. Tanmateix, el Ple Municipal ratificarà sempre la metodologia que s’hagi acordat. En un altre instància, és important destacar que es prioritza la presa de decisions per consens dins de l’òrgan, quan aquest fet no sigui possible es procedirà a realitzar una votació en la que tots els representants hi tindran un vot excepte els tècnics. Alhora, a més d’assumir la gestió dels processos participatius, el Consell també pot prendre la iniciativa per demanar la realització de Consultes Populars, Assembles de Poble i Audiències Públiques. Per últim, també serà aquest òrgan l’encarregat de valorar l’execució de les propostes ciutadanes.

Pel què fa a l’Assemblea de Poble, és un espai obert al conjunt d’habitants del municipi i a les entitats que està convocat i presidit pel Consell del Poble, encara que també pot ser convocat per qualsevol ciutadà amb l’aval de la recollida del 15% de signatures. S’ha de convocar amb un procés previ de difusió, informació i reflexió sobre els temes que s’hi tractaran. És destacable que la convocatòria de l’Assemblea també es fa extensible als menors del 18 anys, sent els 16 l’edat mínima per participar-hi. L’organisme es basa en el debat lliure i igual entre els ciutadans que hi participen, alhora les decisions que es preguin hauran de ser aprovades per ⅔ dels assistents perquè siguin aplicades per l’Ajuntament.

Les Audiències Populars són un espai per rebre informació oral (tot i que també poden servir per deliberar una proposta d’acord) per part de l’equip de govern en referència a qüestions d’especial rellevància en l’àmbit de les competències municipals, i són convocades a proposta del Ple, del Consell de Poble o a petició del 15% dels ciutadans majors de 16 any

_________________________________________________________________

8 AJUNTAMENT DE VILADAMAT. Reglament de participació popular. 30/07/2014.

 Plans de participació

Un dels principals processos que gestiona el Consell del Poble és el Pla Anual de Participació, el procés que inclou la decisió de quina part del pressupost serà sotmès a participació i el que s’encarrega de recollir totes les propostes dels habitants del poble. Tot comença amb l’anàlisi de les partides de pressupost i amb l’establiment de quina quantitat es podrà sotmetre a debat participatiu segons l’estat de l’economia de l’Ajuntament. Després es realitza la presentació del pressupost general i de la partida dedicada a la participació, que seguirà amb l’obertura del període de presentació de propostes que poden fer tant els habitants del poble com les entitats, amb la possibilitat d’entregar-les de manera presencial a l’Ajuntament o via correu. Aquestes propostes seran valorades per l’equip tècnic de l’Ajuntament que determinarà la seva viabilitat tècnica, econòmica i competencial. Per últim, es fan públiques les propostes acceptades i es fixa una data de consulta popular on els ciutadans podran escollir les preferències en la inversió del pressupost.

La quantitat invertida en el Pla Anual de Participació del 2014 va ser un total de 22.267 euros que representava un 26% del que a l’Ajuntament anomenen les inversions reals que suposen un 19% de les despeses pressupostades per aquest any. Aquestes inversions reals són les que se sotmeten a debat participatiu i engloben el Pla Anual de Participació (26%), el PUOSC (57%) i la Redacció del POUM (17%). Així doncs, l’Ajuntament de Viladamat conjuga dos nivells de participació dins dels seus pressupostos: La promoció del debat públic dins les inversions reals, on s’utilitzen diferents mecanismes (Audiència Pública, Assemblea del Poble) per exposar públicament els projectes en que s’invertiran les diferents partides, s’apunten directius de treballs, es responen preguntes i dubtes i s’incorporen opinions. És un nivell participatiu força elemental i amb poca profunditat en la presa de decisions reals dels ciutadans. Dintre d’aquestes inversions reals, el Pla Anual de Participació el procés participatiu més profund on es recullen totes les propostes presentades pels ciutadans i es sotmeten a consulta popular. La partida correspon a un 4,9% en el global de la despesa.

De manera paral·lela, l’Ajuntament desenvolupa el Pla Quadriennal de Participació que va lligat al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), la convocatòria de la Generalitat per subvencionar projectes als municipis. Aquest presenta el mateix model de procediment que el Pla Anual de Participació. Comença amb un procés informatiu sobre com es desenvoluparà i segueix amb el període obert a la presentació de propostes. Aquestes seran valorades pels tècnics i el Consell del Poble i posteriorment les que siguin acceptades seran presentades públicament. Finalment les opcions validades seran escollides pels habitants del poble a través d’una consulta popular.

4.1.3 Les Consultes Populars

Les Consultes Populars poden ser convocades per iniciativa del Ple, a proposta del Consell del Poble o l’Assemblea del Poble o per petició ciutadana mitjançant la recollida de

signatures amb l’aprovació mínima del 15% dels habitants majors de 16 anys del poble, amb independència de la seva nacionalitat. Tot i així, el Ple sempre ratificarà la convocatòria de la consulta, exposant això si els motius per la seva denegació quan aquest fet es doni. El reglament de participació estableix que només es podran realitzar un màxim de 4 consultes l’any i aquestes podran recollir diverses preguntes.

Durant l’última legislatura s’han realitzat diverses Consultes Populars a Viladamat, sense comptar les promogudes per la societat civil o la Generalitat en el marc del procés sobiranista.

La primera consulta tingué lloc el 3 de maig del 2012 i la pregunta feia referència a la modificació de l’últim POUM (del 2006) per tal de requalificar com a zona no urbanitzable diversos terrenys del municipi i especialment la zona del “sector sud” on Fig. 1 Resultats de la consulta sobre el POUM de Viladamat. Font: Ajuntament.

Rubau-Tarrés SA tenia projectada la construcció d’uns polígons industrials.2 La participació del 35% dels veïns fou valorada molt positivament per l’equip de govern, afirmant que es tracta de la més elevada en un procés participatiu municipal a Catalunya.

La segona consulta que ha tingut lloc a Viladamat serví per donar la direcció definitiva al PUOSC (2013-2016) i definir les grans inversions per aquesta partida en els següents 4 anys (uns 49.000€). Tingué lloc el 3 de febrer de 2013 i es proposaven a votació 3 alternatives diferents: l’arranjament de les conduccions d’aigua potable del municipi, la construcció d’un magatzem municipal i adequar la deixalleria, o la rehabilitació dels carrers del casc antic de Viladamat.

La participació fou notablement inferior a la consulta anterior, amb la participació de 81 veïns, el 24% del total, que optaren per la segona opció (l’única que no requeria de contribucions econòmiques addicionals per part del veïnat).3

La tercera consulta a tenir lloc a Viladamat tingué lloc a Viladamat l’1 de març de 2014, en aplicació del recentment aprovat Reglament de Participació Popular, per tal de decidir a quins projectes es destinaven els recursos del Pla Anual de Participació (22.267€, un 15% del pressupost municipal). Seguint el procediment que ja hem exposat, es van presentar fins a 13 propostes de projecte, de les quals el Consell de Poble va sotmetre 5 propostes (paquets d’inversió al voltant dels 5000€) a votació. Les 106 persones que hi van participar (un 30%) es van decantar per propostes com ara millores a l’escola i a l’Ateneu, l’acondicionament de camins i la rehabilitació de tanques.

________________________________

2 AJUNTAMENT DE VILADAMAT. Butlletí nº 5.

3 DIARI DE GIRONA, Els veïns de Viladamat aposten per un magatzem municipal nou. 03/02/2012.

4 EL PUNT-AVUI, Els veïns decidirán el destí d’un 15% del pressupost a Viladamat. 18/02/2014.

5 EL PUNT-AVUI, La consulta de Viladamat té un 30% de votants.

4.2 ANÀLISI DE LES ENTREVISTES

 

4.2.1 Ciutadans

Passejant pel poble de Viladamat un dissabte a les 10:30,amb un fred pronunciat -5ºC- durant les vacances nadalenques, vam xerrar una estona amb ciutadans i ciutadanes del poble. Vam entrevistar a; en Miquel Planes, en Salvador, i la parella formada per Joan Roca i la seva dona. Segons com s’encaminava la semi-entrevista, anàvem modelant les preguntes adequant-nos als temes enfocats per l’entrevistat.

El germà del cap de l’oposició de la CUP a les eleccions municipals, Miquel Planas, carnisser de professió, ens va explicar que el nou partit al govern va suposar un canvi polític important, remarcant el nombre de referèndums, la manera clara i directa de fer política i la elevada participació política del poble. També ens va dir que la oposició es la marca blanca del PSC i que existeix consens polític municipal al poble. En paraules de Miquel, <<la CUP suposa una alternativa real al ajuntament>> i els veu amb optimisme de cara a les següents eleccions.

L’edat no perdona, però Salvador, veí jubilat de Viladamat, opina que a la CUP <<la gent se’ls mirava reticents, però amb el pas del temps, s’han guanyat la confiança del veïnat>> i que <<posen solucions senzilles, donen veu i vot a la gent>>. Malgrat això considera que degut a la crisi econòmica, la gestió resulta més complicada i més austera.

L’altre carnisser del poble, Joan Roca, i la seva dona, botiguera, es mostraven satisfets amb el nou govern municipal de la CUP, gràcies a les polítiques de transparència i incentivació de moviment associatiu i la manera clara de fer política. També van explicar que el personalisme mou més que els partits polítics i que el nou partit ha realitzat molts processos participatius. Segons Miquel, <<son una manera d’apropar al poble a la política, d’aconseguir que els habitants sàpiguen que es fa amb els seus calers>>.

En general vam notar una opinió favorable respecte al govern de la CUP. Els ciutadans

entrevistats remarcaven la forma clara, directa i entenedora de fer política, així com l’ascens en el nombre de processos participatius i l’apropament dels polítics a la ciutadania. D’altres, com en Salvador, li donaven més importància a la crisi econòmica i les dificultats en la gestió que suposa aquesta degut a la reducció de pressupost.

 

4.2.2  Equip de govern de la cup

L’entrevista amb la CUP va ser realitzada a l’ajuntament del poble. Ens van acompanyar l’alcalde, Robert Sabater, 4 regidors (Josep Maria, Xavier Carreras, Marc Alabau i Roser) i l’ex-alcalde Irene Palol.

Primerament, vam estar parlant sobre el poble; la seva demografia i les seves característiques principals. L’alcalde comentava que <<Els joves marxen, sobretot els que estudien>>, però més endavant, molts tornen. Viladamat és barat en comparació als pobles del voltant <<amb el mateix diner, a l’Escala un es compra pis mentre que a Viladamat una casa>>, comentava el Robert. L’equip de govern ens va remarcar que la població es manté baixa des de fa segles i no han existit fenòmens migratoris, i que l’ambient rural i tranquil atreu a la gent. Ens vam sorprendre del que ens va dir l’exalcalde de que <<cada vegada hi ha mes jovent al poble>>. Vam parlar també sobre l’edat de la gent del poble. Segons Robert, <<la mitjana es com la d’Espanya però la mediana es elevada, el nombre de persones de 60 i 70 anys es molt elevat>>. A més a més, el tamany reduït i cohesionat, com comenta en Xavier, facilita la promoció i aplicació de processos de participació.

Inicialment, la població viladatana va veure previnguda al partit. Josep Maria deia que <<Quan vam començarérem els joves del poble, però amb el temps vam demostrar que érem una alternativa>>. La CUP ha demostrat ser un partit decent i s’ha guanyat la simpatia de molts veïns, gràcies al treball constant que han realitzat l’equip de govern.

Seguidament, ens van explicar l’evolució política de Viladamat. Nosaltres, després de les entrevistes realitzades als ciutadans, pensàvem que el poble tendia a ser més de la CUP, però segons l’equip de govern <<Viladamat és convergent>>, tot i que segons les eleccions –municipals, generals, etc.- guanya un partit o un altre. Josep Maria ens va explicitar que Independents per Viladamat, l’oposició, no és únicament la marca blanca del PSC, sinó que atreu a més gent, d’ERC o CiU per exemple.

L’objectiu principal de l’entrevista era que ens expliquessin amb claredat, vist des de la perspectiva del govern, els processos participatius que havien dut a terme i si la CUP havia suposat un canvi als antics ajuntaments.  La participació, ens explicaven, <<va ser una convicció del propi partit>>, on la gent, més enllà de participació, el que volia era transparència. La lògica de l’antic govern era inamovible, i la CUP va aportar transparència, assemblearisme, treball en equip i informació a la ciutadania, i a més va millorar el tracte amb les associacions del poble. L’equip de govern ens constatava que la ciutadania no és estúpida, i que quan s’expressa, en paraules de Josep Maria <<aplica el sentit comú>>. El canvi del paradigma administratiu de representatiu a participatiu no va ser una tasca complicada, el que costa canviar és <<la inèrcia del poble a participar>>, comentava l’alcalde. <<La gent no està educada per participar, fem una jornada de pressupostos i venen els de sempre>>, explicava el Xavier.

L’experiència de Viladamat està basada principalment en el Figaró. Tot i estar dins el marc nacional de la CUP, no ten una agenda específica i fan polítiques específiques segons les característiques i els interessos del poble. La crisi econòmica ha suposat una reducció del pressupost municipal, tot i això, Robert comentava que<<aquest any hem es destinat un 25% a pressupostos participatius>>. No tot ho poden portar a participació popular.

L’entrevista va deixar clar també, com es lògic, que els joves participen més a la política. D’altra banda, tot i la millora de la informació del poble, des de la pàgina web fins a cartes als domicilis, la gent gran sol fallar i sobretot els més vells, com ens explicava l’alcalde <<Els homes de 70 a 90 no voten ni al 9N, no participen mai>> i que, segons en Xavier <<Les dones participen més>>, socialitzen millor. Malgrat això, independent de l’edat, el vot i la participació, com comenta la Roser <<es retroactiu, quan la gent vota una cosa i veu que es fa, la gent torna votar i confia>>.

 

 

 5. LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA I LA REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ, UN REPTE DE FUTUR

La primera reflexió que sorgeix de l’anàlisi d’aquest treball és que la participació ciutadana, en els processos de discussió/creació de polítiques públiques, està molt correlacionada amb la voluntat dels administradors públics en la tasca de fomentar espais de deliberació i participació.

Segons els resultats obtinguts del Panel 2012[7] es pot afirmar que “els instruments d’innovació democràtica han anat perdent vigor en les estratègies participatives dels municipis”. L’observació d’aquest estudi evidencia el descens progressiu tant en “la quantitat de municipis promotors com en la intensitat de la utilització de diferents instruments participatius”. L’informe identifica com a causa d’aquesta realitat la disminució de personal o d’organismes dedicats a la participació; en relació amb el suport extern, les conclusions més significatives es vinculen a la manca de suport econòmic a aquestes polítiques per al món local per part de la Generalitat de Catalunya i de les Diputacions. Tot i aquestes dificultats, la crisi que esdevé en la formulació de tècniques democràtiques innovadores no pot simplificar-se atribuint-les als problemes econòmics, ans les “estratègies de noves coalicions de govern han reestructurat els espais de participació i proposen nous estils de gestió”, a més, també trobem indicis de canvi en les “preferències de les entitats promotores –institucions polítiques, associatives o de recerca-, i en les reflexions d’especialistes que plantegen canvis d’acord amb els dèficits detectats.

Des d’una perspectiva comparativa, els òrgans i mecanismes de participació elaborats pel consistori de Viladamat no difereixen en gran mesura dels utilitzats en altres experiències participatives. No segueixen un metodologia i estructura gaire complicades, ni aporten noves  tècniques en la lògica de la participació. Tot i així, cal destacar la figura de l’Assemblea del Poble, com un element trencador que fomenta d’empoderament i el debat ciutadà, que gràcies a la baixa quantitat de residents que té el poble permet configurar una espècie “d’àgora” on es possible el debat entre tots els habitants del municipi.

Per altra banda, la participació del poble en els processos ideats per l’Ajuntament es pot considerar força elevada. En les 3 consultes analitzades,  aquesta no  baixa del 20%, fet que ens pot portar a afirmar que els ciutadans si que s’han vist mobilitzats i involucrats dins les dinàmiques que s’han fomentat. Tot i això, també és important remarcar com  lla petita mida del municipi comporta un biaix clar dins del comportament participatiu dels seus residents; així, com més petita sigui la mida més participació trobarem com a tendència general, com és en el cas de Viladamat. Deixant de banda aquest fet, la falta de voluntat dels anteriors governs per elaborar mecanismes i processos de participació no ha ajudat a fomentar dinàmiques en aquest sentit. Aquest fet ha implicat que els ciutadans del poble s’hagin vist involucrats en uns processos que mai havien viscut i en els quals no tenien experiència, resistències que s’han vist en part superades per la voluntat de l’Ajuntament.

En altre instància, el context actual ens porta inevitablement cap a una disminució dels processos de participació degut a la crisi econòmica i als reestructuraments pressupostaris, no obstant el cas de Viladamat suposa un excepció que és merescuda de remarcar dins del territori català.

  1. ANNEXOS 

 

Entrevistes

 

Miquel Planas, carnisser. Germà del cap de Independents per Viladamat, oposició de la CUP a les eleccions municipals.

  • Creu que l’arribada de la CUP ha suposat un canvi polític important?

Sí, la CUP ha suposat un canvi al poble. Gràcies a ells, una gran part de les polítiques son decidides pels habitants de Viladamat. També es fan molt referèndums. Personalment, opino que aquest partit té una forma diferent de fer política, més clara, entenedora i propera als ciutadans.

  • Quin paper juga l’oposició al poble?

La oposició -Independents per Viladamat- és la marca blanca del PSC. El meu germà es el cap de l’oposició, malgrat que comparteix una gran part de les polítiques realitzades i creu que la CUP està fent una bona gestió. Crec que existeix bastant consens al poble i l’oposició es gairebé inexistent.

  • Hi ha molta participació política?

La participació varia segons l’edat, però en general, aquí sol ser bastant alta en comparació a altres llocs. Els joves son els que participen més. Els que ens movem al voltant dels cinquanta també.

  • Com veu el futur polític del poble?

Confio en la CUP, ja que suposen una alternativa real al ajuntament anterior. A més, el sistema polític i econòmic no funciona i la CUP és un partit antisistema. A Espanya tenen PODEMOS, aquí en tenim la CUP. Crec que guanyaran les pròximes eleccions municipals.

 

Salvador, jubilat.

  • Creu que l’arribada de la CUP ha suposat un canvi polític important?

Inicialment, quan va arribar a l’alcaldia, molta gent se’ls mirava reticent, amb dubtes. Amb el pas del temps, s’han anat guanyat la confiança dels veïns del poble. Estic bastant content i tinc una bona opinió. En temps de crisi posen a la taula solucions senzilles, transparents. Donen veu i vot a la gent.

  • La crisi econòmica ha afectat en la realització de polítiques al poble?

Sens dubte la crisi ha tret finançament al municipi, cada vegada l’estat dona menys diners. La crisi dificulta l’acció política per la falta de pressupost. Allà pel 2000, el sector de la construcció jugava un paper important però avui dia es cada vegada més insignificant. D’altra banda, la situació econòmica ha fet que la gent vegi com una alternativa a aquest nou partit.

.Joan Roca, carnisser. Dona d’en Joan Roca, botiguera.

  • Creu que l’arribada de la CUP ha suposat un canvi polític important?

Viladamat és de la CUP. Ells han aconseguit moltes coses que els anterior governs no van saber fer: transparència i incentivació del moviment associatiu al poble. La CUP té una manera directa i clara de fer política.

  • Quin paper juga l’oposició al poble?

La gent que vota a Independents per Viladamat ho fa més per motius personals que no pas per motius polítics. Tot i això, l’anterior govern van deixar una herència deplorable a la CUP.

  • El canvi de perspectiva que ha proposat aquest nou govern ha desviat l’atenció de la pràctica política cap a les decisions dels ciutadans, que pensa vostè dels mecanismes de participació que s’han realitzat en els últims anys a Viladamat?

S’han començat a fer molts referèndums i processos participatius. Son una manera d’apropar al poble a la política, d’aconseguir que els habitants sàpiguen que es fa amb els seus calers.

Equip de govern

  • Hi hagut al poble un canvi demogràfic als últims anys?

Robert Sabater: Els joves marxen, sobretot els que estudien. Al poble mai han hagut fenòmens migratoris significatius. De fet, ens trobem amb molta gent jove que ve del poble del costat, l’Escala, pel tema preu. Amb el mateix diner, a l’Escala un es compra pis mentre que a Viladamat una casa.

Josep Maria: Al poble hi ha força retorn, molts joves estudien fora i després tornen. El cens s’ha mantingut estable des de fa molts anys, entre 350 i 500.

Xavier Carreras:Des de fa 5 segles la població es manté.

Irene Palol: La gent busca un ambient més tranquil, rural, al contrari que la ciutat. Cada vegada hi ha més jovent a Viladamat. L’escola ha crescut bastant, avui dia hi han uns 50 alumnes.

  • Al ser un poble gironès d’unes característiques com un ambient rural, poca població, etc. la mitjana d’edat es elevada?

Robert Sabater: La mitjana es alta, tot i que tampoc s’allunya molt de la mitjana del país. Això sí, la mediana, els números que es repeteixen més, estan al voltant dels 60 i 70. Pel que fa al jovent (menys de 30 anys), està organitzat al voltant de la comissió de festes

  • Podríeu explicar, breument, l’evolució política de Viladamat?

Robert Sabater: Convergència i Unió ha guanyat sempre menys dues legislatures del PSC. Depèn del nivell, però. A les últimes europees, va guanyar Esquerra.

Josep Maria: El poble es convergent, però cada cop menys. La gent vota més a la persona que no a les sigles. Independents per Viladamat, la oposició a les eleccions municipals, no són necessàriament PSC. La majoria no son socialistes, són una mica de tot. Diria que són més propers a Esquerra Republicana o CiU. Tampoc ho sabem a ciència certa.

  • Un veí del poble ens ha comentat abans que al principi la gent us va mirar previnguts, però més endavant us heu anat guanyant la confiança.

Josep Maria: Quan vam entrar érem els joves del poble. Amb el temps vam demostrar que érem una opció, una alternativa real.Realitzàvem les nostres idees sense fer bestieses.

Xavier Carreras: Sí, però amb el pas del temps i amb el treball constant amb el poble, el dret a més informació, la transparència i el tracte amb associacions, s’ha millorat la visió. Tot i això, hi ha gent a la qual costa arribar.

Robert Sabater: Diferenciaria propostes de participació, que en tenim 34, i participació en % d’habitants en consultes populars. Per experiència amb altres pobles, a Viladamat tenim un nivell alt, en part, degut a la poca població que tenim. Al Figaró voten un 20%, aquí al voltant del 30%. La nostra aspiració es que la gent voti i participi, i sobretot, explicar com fer-ho, incentivar al poble a que decideixi el que vol. Cadascú té la seva feina i ens dediquem a la política de forma gairebé voluntària. Això es un laboratori.

  • Un municipi més petit, al contrari que un de més població, té més facilitats, com la proximitat, per dur a terme interacció amb els veïns i participacions populars.

Josep Maria: Sí,comparant el percentatge de votants amb poblacions més grans, aquí vota molta gent. Per exemple, a les últimes eleccions municipals va votar pràcticament tothom.

Xavier Carreras: la pròpia naturalesa rural facilita tot això. Un poble d’aquesta mida, força cohesionat, facilita la participació dels ciutadans.

  • Tenim entesos que amb els antics governs, les iniciatives de participació eren inexistents. Una vegada va arribar la CUP, va començar tot aquest engranatge. Aquestes iniciatives, van ser una demanda del poble o part del vostre programa polític?

 

Xavier Carreras: No hi havia demanda de participació popular al poble, va ser una convicció interna del propi partit. La gent es sentia enganyada; es sentien allunyats.

Robert Sabater: La demanda no era tant de participació, sinó de transparència, formes presidencialistes de l’alcalde, i altres maneres de fer política. Però sobretot la transparència.

Josep Maria:  A l’antic govern es funcionava d’una manera i no es podia canviar. El nostre fort va ser la transparència i les formes de fer política com l’assemblearisme i el treball en equip, així com el dret a més informació del poble. Que la gent es senti propera i tingui les coses a mà.

Xavier Carreras: Amb la CUP també s’ha millorat el tracte amb les associacions. La relació amb elles abans era molt dèbil i tibant, ara han millorat molt les coses. Les associacions tenen força al poble; estan al consell del poble, per exemple. No obstant, també esdevenen lobbys, focalitzen la seva líniapolítica en els seus interessos concrets. Les associacions donen vida al poble.

  • Sovint se’n diu que quan la gent vota només mira el seu propi interès particular, a Viladamat us ha passat?

Robert Sabater: en un referèndum que vam fer recentment, els ciutadans podien escollir entre 5 projectes, dels quals s’escolliria només un. Una de les propostes era arreglar el clavegueram, i aquest necessitava contribucions especials segons el veí del poble. Inicialment, vam creure que seria la opció descartada des de el principi, però va quedar la segona opció.

Josep Maria: Si ho hagués fet l’equip de govern ho haguéssim denegat degut a la crisi econòmica, ens vam sorprendre del procés participatiu. Això de donar veu al poble i que la gent miri únicament cap a casa seva no va passar. Si deixem que la ciutadania s’expressi, s’aplica el sentit comú

  • Vau trobar moltes dificultats al canviar el paradigma administratiu, passant de se merament representatiu a una gestió participativa?

Robert Sabater: El que vam fer d’entrada va ser introduir un ROM però sense normativització. La inèrcia administrativa es canvia, el que costa canviar es la inèrcia del poble.

Xavier Carreras:La gent no està educada per participar, mes encara quan el 25% de la població està jubilada. Fem una jornada pels pressupostos participatius i ve la gent de sempre.

  • Quins mecanismes teniu per incentivar a la gent a participar?

Josep Maria: S’ha millorat molt la informació del poble, des de la publicació de butlletins municipals a la pàgina web fins a cartes als diferents domicilis del poble. La pàgina web s’ha actualitzat respecte als governs anteriors, ara ofereix diferents serveis i més informació. I sobretot, més transparència.

Robert Sabater: La franja d’edat que ens falla, la gent gran, es de 70 a 90 anys. No solen participar a gaire cosa, no van votar al 9N ni ho faran als pròxim processos participatius.

Xavier Carreras: No obstant, les dones participen més. En les activitats per a gent gran, el 90% de la gent son dones. Tot això sense la nostra intervenció. Es creen sinergies entre els propis ciutadans, les dones es socialitzen amb més facilitat que no pas els homes. El que ens falla son els homes de 70 i 90.

Roser: També cal dir que independentment de l’edat, quan la gent vota una cosa i veu que es fa, la gent torna votar i confia. La confiança va creixent i en futur aspirem a atreure a aquesta franja d’edat.

  • Els mecanismes de participació realitzats, han sigut promocionats per tècnics de l’ajuntament o per les consignes nacionals establertes del partit polític?

Robert Sabater: No, cap de les dues. Estem a la CUP i tenim un programa de marc de nacional. Vam començar fent d’oposició. Més endavant, vam buscar la manera de fer propostes, basant-nos en altres experiències participatives. El nostre programa participatiu esta basat en el Figaró, adaptat a les característiques del municipi. En temps de crisi, el pressupost municipal és complicat i la gent s’ho mira més. Aquest any hem es destinat un 25% del pressupost municipal (400.000 euros), gràcies al Pla General de Participació, però el normal és destinar un 5%. També cal dir que no tot es porta a participació, però quasi tot es obert als ciutadans.

  1. Bibliografia
  • Alguacil Gómez, Julio: La democracia participativa como estrategia para la gestión relacional. Dossier Intervención Psicosocial: 2004 <http://www.copmadrid.org/ webcopm/publicaciones/social/93333.pdf>
  • Attac Catalunya: Sobre Democràcia Participativa. Seminari-Taller d’Attac-Gràcia: 2003. Autors consultats:

Subirats, J: Puntos fuertes y debiles de la Democracia Participativa (pàg 21-33)

Ovejero, Félix: Modelos de Democracia y Participación (pàg 13-21).

Marx, Vanessa: Los casos de Porto Alegre y Sant Feliu de Llobregat (pàg 33-35) <http://attac-catalunya.cat/download/publicacions/Democracia%20 participativa_ CAST.pdf>>

ofPlanning>>. <http://www.uctc.net/mwebber/Rittel+Webber+Dilemmas +General_Theory_of_Planning.pdf>

  • Publicado en la Revista del CLAD Reforma y Democracia. No. 29. (Jun. 2004). Caracas. “Modernizar la administración desde la izquierda: burocracia, nueva gestión pública y administración deliberativa” QuimBrugué
  • Brugué Q., 2009. “Modernizar la Administración: Burocracia, nuevagestión pública y democraciadeliverativa”. IGOP-UAB.
  • “La administracion pública deliberativa como respuesta al problema de la exclusion social”, Ximena Alexandra Cabezas Valencia, 2014
  • Dialogue Mapping: Building Shared Understanding of Wicked Problems, by Jeff Conklin, Ph.D., Wiley, October 2005.
  • “Building better governance” Australian Public Service Commission, 2007.

[1] IDESCAT

[2] http://governacio.gencat.cat/

[3] JULIÀ DE JODAR I DAVID FERNÁNDEZ (2012), Cop de CUP, viatge a l’ànima i a les arrels de les CUP. Editorial L’arquer, Barcelona.

[4] CUP (2007), Programa marc per a les eleccions municipals de maig de 2007.

[5] AJUNTAMENT DE VILADAMAT (2011), Acta de la sessió extraordinària de dia 11 de juny de 2011 de constitució de l’ajuntament.

dia 11 de juny de 2011, de constitució de l’ajuntamen

[6] LLUC SALELLAS, Viladamat:treballant perquè la gestió no ofegui les propostes de canvi. La Directa.

7“La administracion pública deliberativa como respuesta al problema de la exclusion social”, Ximena Alexandra Cabezas Valencia, 2014; pàg.3-

[7] L’any 2008 des de la Fundació Carles Pi i Sunyer es va iniciar el projecte Panel de Polítiques Públiques Locals amb el propòsit de aportar informació actualitzada i d’interès per a millorar la gestió dels assumptes públics. L’informe al que fem referència és equival a l’actualització realitzada amb dades del 2012.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s